Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Francesc J. Hernàndez i Dobon 


«Cap dona pot ser obligada a ser mare». Es resumeix així l'oposició a la contrareforma de l'avortament del ministre Gallardón. Com a lema resulta convincent, però es manté en la identificació que critica el part i la maternitat, només que invertint la implicació. La proliferació del debat sobre l'ésser-mare, plantejat d'una manera o d'altra, deixa un punt cec: l'ésser-pare. Què se sap de la paternitat? Saber es pot dir, almenys, en dos sentits. Al d'Aristòtil, més freqüent en les ciències, saber és classificar. Armats de bibliografies exhaustives, mostres representatives, metodologies determinants i tipologies ideals, es formulen principis universals i necessaris. D'aquesta manera, podríem apropar-nos a la paternitat amb la perícia de l'entomologia o de la microbiologia, però també amb la seua gèlida distància. En el sentit del saber de Plató, més infreqüent però no menys científic, saber és rememorar, el que ve a significar exercitar l'ànima en la contemplació de les idees, i per sobre de totes la del Bé, despullant la psique de les impureses amb les quals va quedant llastada en la vida, una gimnàstica anímica que no promet conclusions, sinó elucidacions inherentment morals: el coneixement ho és per obrar el bé, o no és coneixement. El llibre Paternitats creatives, encara que no ho esmente explícitament, és un text deutor de Plató i la seua orientació del saber.