Introducció
Encara em fa mal –redacto això el 2011 havent nascut el 1928– la ferida que el pensament heideggerià ha obert en la meva existència singular; no només ha afectat el meu logos o ratio, igualment em sagna el pathos o passio. Al llarg dels cinc anys de la meva carrera filosòfica a la Universitat de Barcelona cap professor no va fer referència a Heidegger, llevat d'un ajudant del catedràtic Jaume Bofill que era jesuïta. Es deia Álvarez Bolado i a l'últim curs d'estudis superiors, un matí ens va parlar d'aquest filòsof alemany en el si d'una matèria denominada «Filosofía de la religión», que ell impartia.
Acabava els meus estudis, amb la llicenciatura, el juny de 1956. Uns dies després em vaig deixar caure a la llibreria Herder situada al carrer Balmes amb ànim d'adquirir algun llibre que abordés temes filosòfics. Amb el títol de llicenciat a la butxaca era jo, malgrat tot, un neòfit pels quatre costats. Neos, en grec, significà «nou» i phyo –d'on ve fitos– volia dir «arribo a ser». Havia arribat a ser llicenciat en filosofia, però de forma recent, novella, tan acabat de fer que dominava molts pocs camps tret d'una vulgar acumulació de dades. I, és clar, la filosofia ho és tot menys quantitat.
En un racó de la Herder hi havia un llibre reduït de mida, que es trobava allí com si l'haguessin castigat. Coberta blavosa i amb el nom de l'autor en vermell lluent. Títol en negre. M. Heidegger: ¿Qué es Metafísica? Aquest era el llibret, traduït al castellà per Xavier Zubiri. Editorial ALPE de Buenos Aires. Any 1955. Encara guardo aquest exemplar amb respecte. Es tracta de la traducció de Was ist Metaphysik, una conferència o lliçó inaugural, que Heidegger pronuncià el 1929 a la Universitat de Freiburg im Breisgau i que va publicar-se en el llibre Wegmarken, que es podria traduir per Senyals de ruta.