Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Universitat Autònoma de Barcelona 


Introducció
Encara em fa mal –redacto això el 2011 havent nascut el 1928– la ferida que el pensament heideggerià ha obert en la meva existència singular; no només ha afectat el meu logos o ratio, igualment em sagna el pathos o passio. Al llarg dels cinc anys de la meva carrera filosòfica a la Universitat de Barcelona cap professor no va fer referència a Heidegger, llevat d'un ajudant del catedràtic Jaume Bofill que era jesuïta. Es deia Álvarez Bolado i a l'últim curs d'estudis superiors, un matí ens va parlar d'aquest filòsof alemany en el si d'una matèria denominada «Filosofía de la religión», que ell impartia.
Acabava els meus estudis, amb la llicenciatura, el juny de 1956. Uns dies després em vaig deixar caure a la llibreria Herder situada al carrer Balmes amb ànim d'adquirir algun llibre que abordés temes filosòfics. Amb el títol de llicenciat a la butxaca era jo, malgrat tot, un neòfit pels quatre costats. Neos, en grec, significà «nou» i phyo –d'on ve fitos– volia dir «arribo a ser». Havia arribat a ser llicenciat en filosofia, però de forma recent, novella, tan acabat de fer que dominava molts pocs camps tret d'una vulgar acumulació de dades. I, és clar, la filosofia ho és tot menys quantitat.
En un racó de la Herder hi havia un llibre reduït de mida, que es trobava allí com si l'haguessin castigat. Coberta blavosa i amb el nom de l'autor en vermell lluent. Títol en negre. M. Heidegger: ¿Qué es Metafísica? Aquest era el llibret, traduït al castellà per Xavier Zubiri. Editorial ALPE de Buenos Aires. Any 1955. Encara guardo aquest exemplar amb respecte. Es tracta de la traducció de Was ist Metaphysik, una conferència o lliçó inaugural, que Heidegger pronuncià el 1929 a la Universitat de Freiburg im Breisgau i que va publicar-se en el llibre Wegmarken, que es podria traduir per Senyals de ruta.