Estructurat orgànicament en tres parts, aquest llibre de Walter Kohan aborda els temes principals que preocupen a l'autor fa temps: la infància, l'educació i la filosofia. En primer lloc, Kohan li dedica quatre extensos capítols a la relació entre filosofia i infància, i a aquelles preguntes que es pensen (i que l'autor suggereix pensar) en els llindars de la disciplina acadèmica i la filosofia amb i de la infància.
Des d'una perspectiva traçada des de la filosofia com a interrogació de l'ensenyament (i de l'educació com a emancipació), Walter Kohan desenvolupa la idea d'infància com a estrangeritat, posant a dialogar conceptes de Jacques Rancière i Jacques Derrida. Així, la infància és pensada en la figura de l'estranger, com a «força d'estrangeritat», en l'amable noció derridiana de «hospitalitat» segons la qual la infància seria un temps d'obertura on la política esdevé en la capacitat de fer lloc a la possible i a consciència de l'impossible; més encara, esdevé en l'obertura del fet educatiu a una experiència del pensament on la paraula de l'altre té veu en el nostre estatge del llenguatge, aquell espai de certeses i coneixements des dels quals parlem, pensem, eduquem i transmetem formes de relacions amb la cultura i de constitució de la subjectivitat.