Temps d'Educació
1r semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Octavi Fullat 


Resum
En aquest article el professor Octavi Fullat (nascut l'any 1928) revisa el paper que ha tingut Freud en el pensament contemporani. En realitat, la topada amb l'obra de Freud va deixar una forta empremta en el nostre autor, que es va formar segons els principis racionalistes de la modernitat. Així, doncs, el pensament de Freud –un dels mestres de la sospita– va comportar-li un sotrac que va sacsejar els fonaments de la seva filosofia. Sense oblidar la psicoanàlisi i els diversos complexos determinats per Freud, va ser la filosofia de la religió el que més va interessar al pensador català del metge vienès. Fet i fet, la reflexió sobre el sagrat i el paper de la religió també va significar un autèntic revulsiu, fins al punt que Fullat –un home de pregones conviccions religioses en la seva joventut– hagi arribat, finalment, a la conclusió que no hi ha cultura sense prohibició i, per consegüent, sense pecat. Amb altres paraules: la religió és un fet cultural.
Paraules clau: Freud, psicoanàlisi, filosofia de l'educació, filosofia de la religió, cultura, culturalisme pedagògic

Recepció de l'original: 12/09/2012
Acceptació de l'article: 29/11/2012