Accedir a les imatges escolars, accedir a una història pedagògica i a una memòria educativa
Per entremig de les pàgines del llibre Pere(t)c, tentativa de inventario, trobem diferents peces artístiques que porten el títol de «W o el recuerdo de la infancia» consistents en notes escrites i imatges. Entre aquestes, un dels passatges porta per títol «La escuela» i està conformat de tres anotacions encapçalades per una fotografia. Les tres anotacions corresponen als seus records sobre tres experiències escolars diferents. La fotografia, per altra banda, explicita un altre dels moments de l'escola. Fixant-nos en els objectes educatius que apareixen en les anotacions escrites, llegim la referència a les màscares de gas, als dibuixos i a un paper vermell o groc a la pissarra que deia «1 punt» embolcallat d'una garlanda. Per contra, en la fotografia destaquen els pupitres, la pissarra i alguna que altra llibreta (Perec, 2011, p. 210). Entre el record i el moment «congelat» observem, doncs, com s'hi instal·la un espai obert que ens porta a considerar com la narració –estil i to– ha condicionat allò que és narrable i allò que encara no ho és, tot i que es perfila ja com a proposta d'escriptura. O, també, entre allò que sabem que ens ha conformat i per això podem explicar-ho, i allò que ens ha conformat de manera subtil, però també intensa, però que encara no hem narrat.
I no en va, aquestes consideracions ens porten a pensar sobre la complicitat que des de la història i la teoria pedagògica establim entre la memòria textual de l'escola i la memòria que emergeix de les imatges històriques (Grosvenor, 2009, p. 3). Dues memòries –la narrativa i la gràfica–, que si bé en inici s'haurien de fusionar, sabem ja pels diferents estudis realitzats sobre la construcció de la memòria o de la seva representació a través de la imatge, bé sigui la fotografia, bé sigui la pintura o el cinema, que des de la nostra intencionalitat en potenciem una o altra, deslligant els possibles complements de comprensió que es podrien donar.