Temps d'Educació
1r semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Fragments d'història cultural per a una composició pedagògica: propostes per pensar l'experiència educativa
Ana Luísa Paz
Universidade de Lisboa 


Introducció
El mestre Pierino Gamba, nascut a Roma el 1936, visità Portugal entre 1948 i 1950, per encàrrec del Círculo de Cultura Musical, una societat portuguesa de música erudita, i per plaer. Llavors tenia entre onze i dotze anys i anava acompanyat dels seus pares i del seu professor, el mestre Arduini. Pietro Gamba s'havia convertit en una celebritat al voltant dels nou anys, pel fet de, sense estudis musicals, dirigir orquestres com un professional. Va captar merescudament l'admiració de la premsa i inspirà la pel·lícula La Grande Aurora (1947), protagonitzada per ell mateix. Després d'una gira per Europa i Sud-Amèrica, es va establir a Madrid l'any 1952, i cap a l'any 1970 emigrà definitivament als Estats Units d'Amèrica.
El tema mereix l'atenció de la història cultural, tant des del punt de vista temàtic, com del plantejament proposat. No només perquè la història de la música ha estat des de fa molt temps reivindicada per aquest moviment historiogràfic (Burke, 1997, p. 18-21), sinó també pel bucle aquí usat que radica en dues premisses suggerides per Michel Foucault, un pensador reclamat pels culturalistes (Burke, 2004, p. 51-76):
-La historiografia pot ésser una història del present, mirant allò evident com una raresa (Foucault, 1975).
-Una formació discursiva es troba dispersa pels diferents discursos que circulen en una època, evidenciant idees dominants –fins i tot en la seva absència (Foucault, 1973, p. 49-50; Foucault, 1976, p. 22, 31).