Amb l'objectiu de fonamentar una educació per a l'acció crítica en l'actualitat, aquest article recupera la teoria crítica de la societat dels primers autors de l'Escola de Frankfurt. S'hi exposen breument les bases marxianes del pensament crític i els principals reptes científics que proposaven els primers integrants d'aquest corrent de pensament, com ara la crítica de la raó instrumental, amb la qual es denuncia el nexe entre la ciència i els sistemes de producció, o el desenvolupament d'un pensament negatiu o vigilant a partir del qual poder extreure el potencial de rebel·lió de l'ésser humà davant de qualsevol forma de domini. Aquesta actitud intel·lectual, que fa que el pensament esdevingui acció, permet portar al límit la crítica a la societat capitalista, especialment reflectida en l'obra de Herbert Marcuse. Aquest autor planteja una dialèctica de l'alliberament on l'educació, entesa com a pràctica política, pot exercir una funció preparatòria. L'abast d'aquest posicionament ens du a preguntar-nos sobre el paper del nostre model educatiu, ja que forma part d'una variable essencial del patró ideològic dominant i, per tant, de la reproducció d'una societat unidimensional.