Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Teresa González Pérez
Universidad de la Laguna 


Introducció
L'escolarització, com a fenomen social, va constituir una autèntica revolució cultural, de múltiples raons i conseqüències, tant en temps com espai, ja que es trobava estretament unida a la societat on s'incardinava. Ben mirat, el progrés de l'escolarització ve determinat per factors diversos. A Europa, diferents països van confluir a l'època de la Il·lustració en vetllar per la instauració d'un sistema educatiu obligatori. Els governs, per raons d'estat, es van implicar en l'escolarització, no només per instruir al poble sinó també com a mitjà de control i uniformitat de la població, alhora que servia per a la imposició de credos i valors. El moment en què es va establir l'escolarització pública de les nenes no va ser simultània, amb una oscil·lació entre final del segle VIII i la segona meitat del XIX.
L'impacte dels corrents socials, polítics i religiosos en el debat dels criteris d'escola¬rització a les diverses àrees geogràfiques permet seguir l'empremta de la trajectòria inicial de l'escolarització femenina al conjunt de l'Europa Occidental. En el procés d'escolarització s'aprecien variants territorials però, en general, les nenes europees aprenien a escoles públiques, privades, convents o a la llar. Tant a França com a Anglaterra, Alemanya, Itàlia o Espanya, la instrucció primària estava poc estesa. Els efectes de la Reforma luterana i de la Contrareforma catòlica van afavorir l'escolarització de les nenes, alhora que es van crear ordes religiosos femenins que es van ocupar de les filles de nobles i burgesos. Així, als països protestants, l'escolarització de les nenes es trobava més difosa que als països catòlics, situació que s'accentuava al sud d'Europa, on rarament es va oferir un altre aprenentatge a les nenes que no fos el catecisme i els ensenyaments en relació a la llar, encara que l'escolarització s'inscrivia dins dels paràmetres d'adquisició de coneixements elementals, és a dir, aprendre a llegir, escriure i comptar.