Temps d'Educació
2n semestre 2012
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientí ca)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Estudis i recerques
Xavier Torrebadella-Flix
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Introducció
A la meitat del segle XIX, la visió mèdica de la gimnàstica d'aplicació higiènica i terapèutica encara no estava prou estesa en el propi àmbit professional de la medicina. No obstant, aquesta percepció va anar canviant gràcies a la divulgació d'algunes obres higièniques i aportacions mèdiques com les de Monlau (1846 i 1847) o d'algunes tesis doctorals llegides a la Facultat Central de Medicina (Torrebadella, 2012b). Així mateix, en aquesta divulgació es va destacar a Madrid la indiscutible personalitat del comte de Villalobos, Francisco Aguilera Becerril (1817-1867) que va fer una excel·lent propaganda en tot el col·lectiu mèdic (Climent, 2001).
A Catalunya, les aportacions es van enriquir amb les intervencions dels doctors Giné Partagàs (1871) o Josep Letamendi (1876), que situaven la gimnàstica en l'àmbit d'actuació professional de la higiene i la medicina. Sobretot, el canvi de percepció popular entre els metges va arribar amb l'obra del Manual popular de gimnasia de sala del doctor Schreber (1861). Aquesta obra va provocar que alguns professionals de la gimnàstica s'atrevissin a obrir gimnasos incorporant els adjectius higiènic, mèdic i ortopèdic, en els quals no sempre es procurava que les aplicacions dels exercicis gimnàstics anessin acompanyades per la direcció facultativa d'un metge (Torrebadella, 2009).
Aquesta situació va incentivar la publicació d'algunes obres tècniques i d'altres de propaganda que tractaven de mostrar les avantatges higièniques i terapèutiques dels exercicis gimnàstics (Busqué, 1865; Carlier, 1867; Ramis, 1865).
A la meitat del segle XIX, la visió mèdica de la gimnàstica d'aplicació higiènica i terapèutica encara no estava prou estesa en el propi àmbit professional de la medicina. No obstant, aquesta percepció va anar canviant gràcies a la divulgació d'algunes obres higièniques i aportacions mèdiques com les de Monlau (1846 i 1847) o d'algunes tesis doctorals llegides a la Facultat Central de Medicina (Torrebadella, 2012b). Així mateix, en aquesta divulgació es va destacar a Madrid la indiscutible personalitat del comte de Villalobos, Francisco Aguilera Becerril (1817-1867) que va fer una excel·lent propaganda en tot el col·lectiu mèdic (Climent, 2001).
A Catalunya, les aportacions es van enriquir amb les intervencions dels doctors Giné Partagàs (1871) o Josep Letamendi (1876), que situaven la gimnàstica en l'àmbit d'actuació professional de la higiene i la medicina. Sobretot, el canvi de percepció popular entre els metges va arribar amb l'obra del Manual popular de gimnasia de sala del doctor Schreber (1861). Aquesta obra va provocar que alguns professionals de la gimnàstica s'atrevissin a obrir gimnasos incorporant els adjectius higiènic, mèdic i ortopèdic, en els quals no sempre es procurava que les aplicacions dels exercicis gimnàstics anessin acompanyades per la direcció facultativa d'un metge (Torrebadella, 2009).
Aquesta situació va incentivar la publicació d'algunes obres tècniques i d'altres de propaganda que tractaven de mostrar les avantatges higièniques i terapèutiques dels exercicis gimnàstics (Busqué, 1865; Carlier, 1867; Ramis, 1865).
< Torneu
