Ciudadana Letra arreplega nou incur­sions en la relació entre les lletres, la ciutat i l'educació; nou excursions formatives en el paisatge tipogràfic urbà. És, per tant, un manual de «cal·ligrafia política» o, si preferiu, de «política cal·ligràfica».
Com en altres llibres de Ricard Huerta, la redacció és molt acurada i molt respectuosa amb el lector o la lectora. L'autor va filant els seus arguments evitant, com recomanava T. W. Adorno, el gest d'un advocat que ha guanyat un plet. S'aproxima al seu objecte d'estudi més bé amb una redacció pausada, escodrinyant les vessants de l'assumpte amb una contemplació, com ell diu, polièdrica. A més, acompanya la reflexió amb una excel·lent col·lecció de fotografies seues, que il·lustren l'argument però també susciten noves reflexions; són finestres que s’obrin a nous horitzons.
Aquest llibre no només està adreçat a docents o persones amb preocupa­cions estètiques, sinó a la ciutadania en general, perquè, com escriu l'autor, les lletres són el nostre patrimoni més emprat; més encara: són quasi nosaltres mateixos. Considereu que les opcions tipogràfiques de la nostra signatura és allò que ens identifica definitivament davant els altres. La nostra signatura és tant com l’empremta dels nostres dits. Som animals polítics, com va escriure Aristòtil, éssers simbòlics, com defensava Ernst Cassirer, i sobretot bestioles tipogràfics, com explica molt bé l’obra de Ricard Huerta.