Monografia. Música i poesia, punts de trobada
Lis Costa
Universitat de Barcelona
Eduard Escoffet
Grup de Recerca Mimesi
![](images/article.png)
La llavor ja és de fa un segle
Amb el títol d’aquest apartat volem començar referint-nos a tres elements determinants en l’evolució de la poesia que ja es donaven en el període futurista i dadaista, a principis del segle xx: el gust per les màquines, l’alliberament de la sintaxi i l’acció performàtica. Aquests elements constituiran la llavor de la poesia fins a arribar a les pràctiques actuals. I ens referim a la poesia que, en general, s’adjectiva amb la paraula «experimental». En concret, a aquella poesia experimental que surt del llibre i que pren els escenaris, que integra com a elements constitutius el so i l’acció i que anomenem poesia pública.
És molt possible que els qui llegiu aquest article no hàgiu tingut mai contacte amb aquest tipus de poesia, per bé que se’n programin actuacions regularment a Barcelona i potser no tant regularment però sí amb freqüència a diverses localitats catalanes. És un tipus de poesia amb la qual no estem familiaritzats perquè ha estat poc present als escenaris fins als noranta i poc present als mitjans de comunicació, a les escoles, instituts i universitats fins al moment. I a allò que no coneixem, costa més d’acostar-s’hi. És per això que dediquem gran part d’aquest article a traçar el fil cronològic i factual de l’evolució de la poesia en relació amb l’electrònica, i que sota el nom de poesia sonora o de polipoesia potser ha arribat o arribarà a les vostres orelles.
L’escriptura és un sistema que es pot plasmar de múltiples maneres. El so i fins i tot la recitació en directe són un acte d’escriptura, d’escriptura literària. Quan parlem de poesia sonora, doncs, estem parlant també de literatura. Ara bé, una literatura que varia el format —se separa del llibre, torna als orígens— i que a més a més aporta nous elements fins llavors impossibles, com ara la simultaneïtat de la veu, la introducció del cos del poeta i la reproducció mecànica dels matisos de la parla. La literatura en general no és aquell àmbit de la creació que alguns creuen tan invariable i tan resistent al canvi.