Introducció
Les universitats estan duent a terme un procés de canvi substancial per tal d’adequar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest canvi, en el cas dels graus en Educació Infantil i en Educació Primària, està enfocat a afavorir el desenvolupament de competències cognitives, socials i professionals dels nous mestres amb l’objectiu de fer front als reptes de la societat actual (Pozo i Monereo, 2003). L’educació en un món interconnectat comporta també copsar i comprendre les interrelacions dels diferents sistemes culturals, ecològics, econòmics, polítics i tecnològics (Tye, 1999) des d’una concepció global de l’educació que ajudi a entendre i a apreciar l’alteritat, siguin quines siguin la cultura d’origen o les característiques personals.
En aquest sentit, cal potenciar aquells escenaris que ajudin els estudiants a traçar estratègies professionalitzadores d’actuació que necessitaran en un futur no gaire llunyà (Fuentes, 2009). D’acord amb aquest plantejament, les escoles d’infantil i de primària constitueixen, sens dubte, un escenari privilegiat i un lloc de formació prioritari (Conde, Sánchez Cepeda i Corrales, 2008), on els alumnes de grau, gràcies a les pràctiques docents, poden comprendre la interrelació entre teoria i pràctica, aprofundir en la formació per a la inserció laboral (González i Wagenaar, 2003), així com desenvolupar processos d’acció–reflexió–acció i d’innovació (De la Torre, 1998; Imbernón, 2001).
Però, a més, la introducció del Treball Final de Grau (TFG) als nous plans d’estudi i la clara conveniència de vincular-lo tant a les pràctiques com als processos d’investigació, dóna pas a una nova fórmula d’interacció educativa més significativa i rigorosa que fa convenient la integració del TFG i del Pràcticum en un únic mòdul. Gràcies a aquesta conjunció, defugim un model formatiu instrumental i merament tècnic que, com bé assenyala Barnett (2011) no li pertoca a la universitat, que s’ha d’encarregar de fomentar la visió crítica i reflexiva de la professió.