Temps d'Educació
2n semestre de 2024
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional), Anna Villarroya (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Raül Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Zaida Mateo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
REFLEXIONS I ASSAIG
Joan Calsina Forrellad és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. És professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, on imparteix docència en el Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts i el Màster en Formació del Professorat. Abans havia estat professor (maître de langues)a la Université Rennes 2 i professor col·laborador a la UOC. En l’àmbit científic, s’ha especialitzat en l’estudi de la poesia contemporània, la traducció de poesia i en la creativitat aplicada a l’educació literària. És especialista en l’obra poètica de Pere Rovira. ORCID: 0000-0002-1486-100X. Adreça electrònica: joancalsina@ub.edu
En aquest article, analitzem el gènere poètic des del punt de vista del seu potencial didàctic. A la primera part del text, exposem de manera sumària quines són les virtuts educatives del gènere i el seu possible encaix dins el marc educatiu català. Tot seguit, passem a escatir amb més detall quins són els aspectes que, a la pràctica, impedeixen la seva aplicació i ple desenvolupament a les aules d’escoles i instituts. Fonamentalment, classifiquem aquests aspectes problemàtics en quatre punts concrets: la manca de formació dels docents, la manca de receptivitat dels alumnes, la problemàtica legal o normativa i els llibres de text. Finalment, oferim unes conclusions raonades a partir de les problemàtiques que hem exposat en els punts anteriors.
< Torneu
