Introducció
Són diverses, i ben conegudes, les veus que intervenen en el procés de dinamització lectora a l'àmbit escolar. Ara bé, hi ha una veu que massa sovint els docents tendim a passar per alt, i no tant perquè no en siguem conscients de la seva existència (la textura inconfusible d'aquesta veu és tan sorda i aspra que difícilment podem fer veure que no la sentim), com pel fet que ens resulta incòmoda des del moment en què qüestiona l'essència mateixa de la nostra tasca educadora (que no només docent).
Ens estem referint a l'anomenada «resistència lectora», expressió que, més enllà del «dret a no llegir» que reivindica el sempre provocador Daniel Pennac (2003) al seu famós decàleg, el cert és que constitueix un dels principals forats que presenta el nostre sistema educatiu donada la gran quantitat d'alumnes que manifesten (i pateixen) la simptomatologia d'aquesta problemàtica tan estesa que és la desafecció per la lectura o, per ser més exactes, pels llibres. Una problemàtica que, val a dir, no és ni molt menys nova, però que sí que ha agreujat la consolidació de tota una sèrie de nous hàbits com a conseqüència de la irrupció de la nova era digital. Això, òbviament, planteja uns reptes nous (amb les seves corresponents intervencions) per a un problema que no ho és tant, de nou, i que, justament per això, ens demostra la necessitat d'intervenir-hi per tal que no esdevingui un mal endèmic.