Temps d'Educació
2n semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Eulàlia Collelldemont és professora i investigadora de la Universitat de Vic, membre del GREUV (Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic) i directora del MUVIP (Museu Virtual de Pedagogia). El seu treball
professional s’ha centrat en l’educació estètica, la història cultural de l’educació i el patrimoni, àmbits en els que ha desenvolupat diferents recerques finançades. Adreça electrònica: eulalia@uvic.cat 


L’estudi amb les fonts visuals de l’educació ens ubica en el marc d’un paradigma que ens permet aproximar-nos a l’educació representada. Són fonts que ens endinsen, com cap altre material, en els imaginaris educatius que des de les administracions, des de les institucions o, també des dels teòrics s’han impulsat. No en va, estats, governs locals i ciutats s’han configurat diferents propostes d’ordenació, d’acció i de modelatge professional que han fet extensibles a través de diferents campanyes publicitàries (Cunningham, 2000 Schembs, 2013). Les institucions educatives, escoles, centres de secundària, centres d’educació especial, de protecció a la infància i universitats també, s’han donat a conèixer a partir d’accions puntuals d’exposició de la seva tasca cercant un ressò en la comunitat propera (Margolis, 2004 Burke i Grosvenor, 2007 Roberts, 2013). Les experiències educatives de referència, han deixat constància de la seva activitat en diferents manifestacions visuals, ja siguin aquestes de to més artístic o més documental (Prosser, 2007 Vanobbergen, Grosvenor i Simon, 2014 Gómez, 2017). En totes les ocasions, i malgrat les diferències de plantejament, allò que els és comú és la voluntat d’elaborar un registre estètic per a difondre el model d’actuació. La representació visual és, en aquest context, la concreció material d’un pensament a través de la reproducció estètica de l’acte educatiu o de la voluntat pedagògica.