Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Universidade de Brasília 


Introducció
Un dia vaig ser interromput durant una presentació. Em calaren. Sorprès, vaig emmudir. Però, des d’aquell moment, vaig començar a discutir aquest tema sense parar. I seguiré discutint-lo fins que deixi de ser apropiat (Dias, 2011). Durant el meu curs de doctorat a la British Columbia University (UBC) al Canadà, entre 2001 i 2006, vaig viure alguns esdeveniments pedagògics dificultosos, pertorbadors i traumàtics. Aquells esdeveniments representen els moments culminants del meu vincle entre ensenyament i aprenentatge a través de les representacions queer d’Almodóvar. En aquest article relato únicament uns fets que van ocórrer. Intencionalment, aquesta narrativa no és poli-vocal, sinó més bé una redacció a partir del meu llenguatge, en base al meu propi enfocament com a educador en cultura visual, i tenint en compte aquell fet. Els testimonis són molts, i tots estan construïts a partir de molts dictàmens. Aquest és el meu. Mentrestant, com un ésser fragmentat, brindo totes les meves veus estripades en els diversos espais d’enunciació (Dias, 2006, 2009).