Introducció
Ignoro per quina raó o motiu històric la lletra F camina després de la lletra D en el nostre alfabet. No deixa de ser una dada curiosa. Però el cas és, precisament, que l'ordre alfabètic m'ha col·locat Freud a continuació de Descartes. Si Descartes representa la llum del nou dia, l'austríac nascut a Moràvia, Freud encarna la llum de la posta. Mentre Descartes defensava la claredat de la consciència, Freud ha propugnat la foscor de l'inconscient. Qui dels dos l'encerta o com a mínim avança pel sender més presumible o creïble? L'ésser humà, és bèstia nocturna o, al contrari, animal diürn? El filòsof, segons Hegel, alguna cosa té de mussol: aixeca el vol quan arriba la nit.
Retorno a l'alfabet. Vaig recórrer les ruïnes d'Ugarit –actualment Ras Shamra, a Síria–, acompanyat de professors d'història de la Universitat de Barcelona, en època del dictador moro Hafez Al-Assad (1930-2000); el seu fill Bachar Al-Assad, també del partit Baas, no s'havia assegut encara en el tron de la repressió. Les dictadures tendeixen a perpetuar-se biològicament com fan els reis. Així el pocavergonya comunista Kim Ilsong (1912-1994), de Corea del Nord, deixà en herència el país, desolat econòmicament, al seu fill Kim Chongil, el qual tot i que amb cara d'idiota prossegueix amb la dictadura de l'esquerra comunista. No només Hitler, Mussolini, Salazar i Franco han estat tirans, també han practicat aquest sadisme les esquerres comunistes. Pol Pot, Enver Hoxha o bé el diví Fidel Castro, un gran gimnasta que va aparèixer a la pantalleta en xandall per a practicar acrobàcies ridícules.