Temps d'Educació
1r semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Fragments d'història cultural per a una composició pedagògica: propostes per pensar l'experiència educativa
Eulàlia Collelldemont i Conrad Vilanou 


Resum
En aquest article els autors aborden el potencial de les imatges escolars com a vehicle per accedir a una història pedagògica i a una memòria educativa que tingui en compte la dimensió objectual (objectes instrumentals, objectes d'ordre, objectes pedagògics, objectes complementaris) del fet educatiu. Des d'aquest punt de vista, es destaca el paper de text que ofereixen aquests objectes en el seu esdevenir històric, tot configurant un quadre teorètic i conceptual en què es combina la institució educativa com a fenomen i l'educació com a experiència. De fet, la imatge escolar posseeix diversos potencials (com a documentació, com a mostra i com a explicació) que poden ser utilitzats per a la reconstrucció de fenòmens i la narració d'experiències, dins del marc general dels sabers del passat, és a dir, de les històries i memòries que configuren el passat pedagògic. Finalment, es concreta aquest model dels referents objectuals en els dibuixos del Fons del Grup Escolar Lluís Vives de Barcelona.
Paraules clau: Història de l'Educació, memòria educativa, imatge escolar, objectes, experiència escolar

Recepció de l'original: 06/06/2012
Acceptació de l'article: 20/03/2013