Introduccio
Les recerques que utilitzen la imatge com a font documental formen ja en aquest moment un corpus que ens permet identificar quines són les possibilitats d'aquests materials; així mateix, ens permeten discernir les diferents aproximacions metodològiques que orienten les esmentades investigacions. En història de l'educació, encara que més recents, també coneixem diferents treballs que inclouen aquest tipus de material, ja sigui per obrir vies complementàries de comprensió al voltant de la infància i de l'educació, ja sigui per aportar noves perspectives (Braster et al., 2011). Això ha comportat que ja en aquest moment puguem afrontar diverses aproximacions a les representacions gràfiques segons la forma material (fotografia, mapa, quadre, gràfic, mural, dibuix, imatge mòbil amb text o sense...), la utilitat (font documental, propaganda etico-política, ornament...), el context o propòsit (exercici escolar, dibuix lliure...), o la funció (il·lustració de contrapunt, de complement, de referència...) (Collelldemont, 2010).
La història cultural ha situat en el centre de la reflexió històrica la necessitat de comprendre la relació de la societat amb les seves idees, símbols i representacions. En aquest procés, les imatges ens són d'una gran importància. Considerades durant temps un document menor i posteriorment un de complementari, avui han esdevingut elles mateixes objecte d'estudi i font independent i rellevant en l'anàlisi d'una determinada realitat social. No obstant això, encara hi ha força buits a l'hora de considerar les històries redactades, dibuixades i representades pels propis infants. Unes produccions que poden convertir-se en un element de gran interès per a la reconstrucció de les experiències formatives d'aquells infants.