Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Mariana Diniz Bittencourt Nepomuceno
Sector d'Educació de l'Estat de Rio de Janeiro 


Introducció
L'inqüestionable incapacitat de l'actual model de democràcia «representativa» i dominant, pel que fa a l'eliminació de las injustícies i desigualtats, ens obliga a repensar tant la correlació de forces entre ciutadania i Govern com els conceptes que cadascun engloba. De fet, ens enfrontem, actualment, a una crisi del model de governabilitat delegada i del concepte liberal de la ciutadania exclusivament com estatus formal. Enmig d'aquesta crisi, sorgeixen experiències de participació de la societat civil com una eficaç estratègia política per a la materialització dels drets ciutadans bàsics. Algunes d'aquestes apunten cap a un model de ciutadania crítica i activa que transcendeix els límits de la ciutadania liberal, instituint un tipus de democràcia d'«alta intensitat», protagonista i radicalment participativa. És a partir de l'experiència de participació en un moviment social popular, i dels sentits i sentiments de pertinença a la identitat de classe que produeix, que aquest estudi analitza el procés pedagògic de formació ciutadana en la dinàmica de lluita i resistència del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra del Brasil (MST).