Temps d’Educació 60
Conrad Vilanou (ed.)
En aquest número la monografia es dedica a la «Infància, arquitectura i educació als Països Catalans», i inclou un seguit d’articles en relació amb l’espai com a instància pedagògica, i així s’aborden aspectes relatius als entorns educatius, als patis escolars, a l’arquitectura com a eina educativa, a la presència de l’arquitectura en la didàctica escolar, etc. L’apartat d’estudis i recerques acull tres treballs sobre filosofia de la biologia des d’una perspectiva pedagògica, un estudi comparat entre les agrupacions musicals de la Comunitat valenciana i Catalunya com agents de dinamització sociocultural, i un estudi sobre la ràdio com a eina pedagògica en l’ensenyament de la llengua catalana. Segueix la secció centrada en el temps de memòria del somni de la Universitat de la Concòrdia (1928-1936), que fa atenció en Joaquim Xirau i el seu club de deixebles, en l’horitzó de la FUE (Federació Universitària Escolar), alhora que es rescata la correspondència entre dos professors enamorats com Guillem Díaz-Plaja i Concepción Taboada durant el període de la Segona República. En l’apartat dels testimonis pedagògics es dona veu a la professora brasilera Lúcia Helena Cavasin Zabotto Pulino, que ens ofereix una autobiografia pedagògica a través d’uns fragments narratius. La secció de reflexions i assaigs reuneix un parell d’articles, el primer amb una visió crítica de la filosofia i els estudis experimentals, el segon sobre les dissidències i resistències de gènere a partir d’una aproximació interseccional a la patologització de la diferència. Per últim, s’inclouen diferents notes de lectura a manera de reflexions bibliogràfiques.