L’art déco català és un dels grans desconeguts i aquest llibre traça, per primera vegada, una panoràmica d’un període de l’art, de gran voltatge creatiu, en el context de la Barcelona resplendent de l’Exposició Internacional de 1929. L’estudi té com a pilar central les arts decoratives i es proposa fer un relat des de dins, escoltant les veus dels seus protagonistes, seguint les seves petges, sense descuidar la seva incidència en les arts visuals, l’arquitectura i l’art del reclam. S’analitza l’art déco com el nou estil de la vida moderna d’aquella burgesia, enriquida amb la posició de neutralitat durant la Gran Guerra, amb anhels cosmopolites, tot reflectint la cara més optimista dels anys previs a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.