Entre els anys 1918 i 1936 polítics i docents com César Silió Cortés, Fernando de los Ríos o Pere Bosch Gimpera formularen propostes de reorganització de la universitat fixant-se en aspectes que encara avui centren la polèmica: ¿Quines han de ser les relacions entre els poders públics i les universitats? ¿Cal reduir el nombre d’universitats, facultats i titulacions? ¿Per què cal una universitat catalana? ¿Com es pot millorar la qualitat científica de les universitats? ¿És possible acabar amb l’endogàmia del professorat i canviar els sistemes de selecció? ¿Calen proves de selectivitat? En aquest llibre s’analitza un procés que es va estendre en el decurs de dues dècades i que va estar marcat pel debat entre els sistemes docents francès i anglosaxó, per l’enfonsament del sistema universitari de la Restauració i per la discussió política sobre el control de l’ensenyament i el bilingüisme a la Segona República. Els textos de Bosch Gimpera que s’hi inclouen a manera d’annexos, inèdits fins ara, aporten arguments de reflexió altament vàlids a una controvèrsia que gravita a l’entorn dels mateixos problemes de fa un segle i que avui és de candent actualitat.