A l’època del modernisme la natura es va refermar com a font inexhaurible d’inspiració artística. Influïts pel culte a la natura, els creadors van configurar un imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió del darwinisme, encetaven el debat entre creacionistes i evolucionistes. D’altra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes, que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de l’evolució, van conformar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els paisatges de l’ànima s’estenien des de l’aproximació a l’inconscient fins al viatge a illes inexplorades. Aquesta obra, que aprofundeix en la interrelació entre les arts i la naturalesa, integra tots aquests fenòmens des d’una òptica plural i orgànica.