Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Abril
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2024
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

Llibres per pensar el món
Llibres per pensar el món

Llibres per pensar el món

Dimarts 23 d’abril, de 9 h a 21 h, l’estand d’Edicions de la Universitat de Barcelona serà al carrer de Provença, 274 (cantonada amb la Rambla de Catalunya). Hi trobareu, a més d’una representació del fons editorial, totes les nostres novetats, i ens hi acompanyaran alguns dels autors, que signaran els seus darrers llibres.

Novetats de Sant Jordi

Enguany inaugurem la col·lecció Ciutats per Pensar Europa, que des de la literatura comparada reflexiona sobre el paper de les ciutats en la formació de la idea d’Europa. La col·lecció neix amb força, amb la publicació de dos títols: Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, i Trieste. Una ciutat a plec de mapa, de Joan Benesiu. La concepció d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que també es troba en les geografies culturals. Des d’aquesta cartografia alternativa, ciutats com Trieste han fet contribucions insubstituïbles a la literatura europea.

Coincidint amb el tricentenari del naixement d’Immanuel Kant, la col·lecció Filosofia UB publica la primera traducció al català de la Crítica de la raó pura, a càrrec de Miquel Montserrat Capella. L’edició d’aquesta obra cabdal de la història de la filosofia és una fita editorial, fruit d’anys de dedicació i compromís intel·lectual, que, més enllà de posar fi a una greu mancança en la nostra cultura, ens apropa a un pensador fonamental de la modernitat. Tal com llegim al pròleg de Salvi Turró: «Per a nosaltres segueix essent tant o més rellevant que en la Il·lustració entendre el paper i els límits del coneixement i la seva deriva tecnològica, la relació entre el moment teòric i les exigències de la praxi ètica, social i política». D’altra banda, també celebrem la tercera edició de Filòsofes de la contemporaneïtat, la genealogia de Núria Sara Miras Boronat sobre sis de les pensadores més destacades de l’actualitat.

El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs, és l’últim títol de la col·lecció CEHI-UB. Es tracta d’un llibre de referència obligada per als estudis del món contemporani: parteix del 1945 i arriba fins als nostres dies resseguint i analitzant els episodis de la història que han conduït a l’escenari internacional actual, més globalitzat i complex que mai. 

En l’àmbit de la comunicació, la col·lecció Periodismo Activo arriba al vint-i-unè títol amb la publicació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, que analitza alguns fets històrics recents que han posat a prova la capacitat dels periodistes d’oferir informació veraç per sobre dels seus propis sentiments. El llibre reivindica un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans amb l’objectiu, en darrer terme, de salvaguardar la llibertat i la justícia.

Pel que fa al món de l’educació, dins la col·lecció Pedagogies UB Núria Obiols Suari ha editat l’obra col·lectiva Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, en què es planteja si és una bona decisió evitar el contacte de les noves generacions amb alguns continguts d’un passat que han esdevingut qüestionables en els temps actuals. També es pregunta on se situa la frontera entre el que és convenient i el que no ho és en la ficció infantil i qui ha de determinar aquesta frontera i amb quins paràmetres. Una altra novetat de la col·lecció és Fer-se a la mar. Narratives d’una descoberta pedagògica, d’Oriol Brugarolas Bonet, Èric Ortega González i Àngel Pascual Martín (eds.), que s’endinsa en l’interès educatiu pel mar des d’una perspectiva històrica.

La col·lecció Filologia UB – Biblioteca Càmar publica un títol d’especial rellevància: Cartas (1949-1955). La filología románica en la posguerra, amb edició i estudi a cura d’Isabel de Riquer, presenta l’epistolari entre els grans filòlegs romanistes Martí de Riquer i István Frank. En acabar la Segona Guerra Mundial, van sortir a la llum els treballs dels medievalistes que, malgrat les dures circumstàncies personals, no havien aturat les seves investigacions. Les més de cent cinquanta cartes que es van enviar Riquer i Frank —així com l’evolució del to dels seus escrits i la relació entre ambdós estudiosos— en són un bon testimoni.

Per als amants de la botànica, acaba d’arribar de la impremta Manual práctico de botánica. Morfología de las plantas vasculares, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal, la traducció al castellà d’un guia amb imatges de gran bellesa de la qual ja s'ha publicat la segona edició. El llibre inclou una part descriptiva de prop de quatre-centes espècies de plantes vasculars —o cromòfits—, i un glossari de termes botànics per acostar al lector el vocabulari propi d’aquesta ciència i una bibliografia específica. Aquest títol se suma a les obres de la mateixa temàtica elaborades per Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart: L’herbari: mates, herbes i falgueres (2019); Guia il·lustrada per a conèixer els arbusts i les lianes (2020), i Guia il·lustrada per a conèixer els arbres (2021). Tots tres títols estan editats també en castellà. 

Signatures dels autors

10-11 h
L’hora de les ciutats literàries, amb Antoni Martí Monterde, que signarà Capitals culturals. Entre pedres i literatura, i Joan Benesiu, que signarà Trieste. Una ciutat a plec de mapa

11-12 h
L’hora dels kantians, amb Josep Monserrat i Salvi Turró, per celebrar la publicació de la Crítica de la raó pura, d'Immanuel Kant, i Núria Sara Miras Boronat i Carina Miras Boronat, que signaran Filòsofes de la contemporaneïtat.

12-13 h
L’hora dels contes, amb Núria Obiols Suari, que signarà Contes i cancel·lació cultural, Enric Prats i Jordi Garcia Farrero.

13-14 h
L’hora de la ciència, amb Jordi Casanova i Roca, que signarà Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, i David Bueno i Torrens.

16-17 h
L’hora dels arbres i les flors, amb Jaume Llistosella, que signarà Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars; Cèsar Blanché, que signarà la Guia del jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona, i M. Carme Barceló i Martí, que signarà Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer.

17-18 h
L’hora dels compassos, amb Francesco Ardolino, Teresa-M. Sala i Ricard Bru, que signarà Japonisme i arquitectura a Catalunya.

18-19 h
L’hora de la veritat, amb Antoni Segura i Mas, que signarà El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, i Josep Carles Rius, que signarà Periodismo y democracia en la era de las emociones.




Periodisme i democràcia, dues cares de la mateixa moneda
Periodisme i democràcia, dues cares de la mateixa moneda

Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, reivindica la necessitat d’un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans en un món que tendeix cada vegada més a apel·lar als sentiments.

Corren bons o mals temps per al periodisme? La seva qualitat i independència avancen o retrocedeixen? Fins a quin punt són importants els mitjans de comunicació per construir societats més lliures, democràtiques i justes? En l’última dècada s’han produït esdeveniments que han aixecat grans onades emocionals i han posat a prova els periodistes en el seu deure d’acostar-se a la veritat i de plantar cara a les elits que fan un ús pervers dels sentiments a favor dels seus interessos. La qualitat democràtica que aporta un periodisme lliure i independent —a través de la informació veraç i honesta— és la principal salvaguarda de la llibertat i la justícia. Tal com resumeix Rius, «Europa i el món s’enfronten a un moment decisiu en la construcció de les civilitzacions. I el periodisme, al desafiament d’explicar-ho».

Periodismo y democracia en la era de las emociones es divideix en cinc parts: «El desafío de las democracias», «Bajo el imperio de las plataformas», «El procés en Cataluña, un caso de libro», «Cara y cruz del ecosistema mediático» i «Los grandes retos del periodismo». La pandèmia de la covid-19, la victòria i la derrota de Donald Trump i els seus efectes, la ruptura que va suposar el Brexit, les conseqüències de la guerra de Síria, les crisis humanitàries dels refugiats, el ressorgiment del feixisme a Europa, la invasió russa d’Ucraïna i el consegüent enfrontament bèl·lic, el conflicte genocida a Palestina i, com un capítol a part, el procés independentista a Catalunya, són alguns dels fets històrics que s’analitzen en aquest assaig. Tanca el volum un epíleg del periodista i professor universitari Juan José Caballero Gil.

En un món cada vegada més complex i globalitzat, sorgeixen nous formats, nous gèneres i noves vies de comunicació entre els periodistes, els estudiosos de la comunicació i el públic. La col·lecció Periodismo Activo, dirigida per Roberto Herrscher, s’endinsa en aquest escenari fascinant bastint ponts entre l’acadèmia i la pràctica professional. L’any 2018 va ser reconeguda amb el Premi Nacional d’Edició Universitària a la millor col·lecció, atorgat per la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE). El volum de Josep Carles Rius se suma als últims títols publicats: Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar, de Santiago Tejedor, i Relata, que algo queda. La lucha por la construcción del relato en política, amb edició a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Anna Tarragó Mussons.

Josep Carles Rius (Valls, 1956) presideix el Consell de la Informació de Catalunya, la institució que vetlla pel compliment del codi deontològic dels periodistes. És doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Periodisme i Recerca, i diplomat en Institucions Europees per la Comunitat Europea i el Ministeri d’Afers Exteriors. Va exercir de professor a la UAB durant vint-i-cinc anys, va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2007-2010), subdirector de La Vanguardia i director d’El Magazine d’aquest diari, i va dirigir l’edició catalana de Público. Així mateix, ha treballat en altres mitjans, com El Noticiero Universal, TVE i El Periódico de Catalunya, i ha col·laborat a la cadena SER. Va impulsar la Fundació Periodisme Plural, l’única entitat sense ànim de lucre dedicada al periodisme a Catalunya. L’any 2016 va publicar, a Edicions UB, Periodismo en reconstrucción.



Un llibre, una ciutat: les capitals culturals per entendre Europa
Un llibre, una ciutat: les capitals culturals per entendre Europa

Edicions UB presenta la col·lecció Ciutats per Pensar Europa, que s’inaugura amb dos títols: Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, i Trieste. Una ciutat a plec de mapa, de Joan Benesiu.

La col·lecció Ciutats per Pensar Europa neix amb la voluntat de reflexionar sobre el paper de les ciutats en la formació de la idea d’Europa. Impulsada pel Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), els llibres que s’hi publiquen són un punt de partida per pensar la ciutat de Barcelona i la seva clara vocació europeista. Els propers títols estaran dedicats a Barcelona, Estocolm, Weimar, Lisboa, Cracòvia, Sarajevo i Sant Petersburg.  

El primer volum de la col·lecció és Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde. Tothom té clar què és una ciutat, i fins i tot una metròpoli, però no és tan evident què es pot considerar una capital cultural. Aquest terme s’empra sovint per parlar de Londres, Berlín o París, centres gairebé indiscutibles d’Europa i, per tant, també de la cultura del continent. Tanmateix, la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans nuclis de poder econòmic o polític, sinó també des de totes i cadascuna de les corresponents geografies culturals. I quan s’observen des de la perspectiva de la literatura, emergeix un altre mapa de ciutats aparentment poc poderoses, però que han fet una contribució insubstituïble a la cultura europea.

El segon títol està dedicat a Trieste. Joan Benesiu hi exposa què és una ciutat-idea i hi reflexiona sobre la triestinità i els motius pels quals es considera aquesta ciutat una veritable capital europea de la literatura contemporània. Trieste. Una ciutat a plec de mapa fa un recorregut per la literatura i la història d’aquesta urbs, que ha estat com una cruïlla permanent entre mons i cultures diversos durant tot el segle XX, a partir d’escriptors i personatges emblemàtics com Svevo, Stuparich, Slataper, Saba, Joyce, Pittoni, Magris, Pahor, Bazlen o Basaglia. D’una manera o altra, tots ells han escrit sent conscients que trepitjaven una terra de frontera en la qual el nihilisme procedent de Mitteleuropa conflueix amb el mar. Una línia insegura —ara llatina, ara germànica, ara eslava— que ha marcat l’obra d’aquests autors.

Antoni Martí Monterde (Torís, Ribera Alta, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Dirigeix la Col·lecció Figura d’Edicions UB, en la qual ha editat, entre altres, els títols Joan Fuster. Figura d’un segle (2022, amb Àlex Matas Pons) i Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya (2023, amb Teresa Rosell Nicolás). Els seus darrers llibres són Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (2020) i Joseph Texte. Una història trista de la literatura comparada (2023).

Joan Benesiu (Beneixama, l’Alcoià, 1971) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i escriptor. Ha publicat les novel·les Intercanvi (2008, Premi Ciutat de Xàtiva 2007), Gegants de gel (2015, premis Llibreter 2015 i Crexells 2016) i Serem Atlàntida (2019, premis Ciutat de Barcelona 2019 i de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2020). Aquesta última novel·la ha estat traduïda al castellà, a l’albanès i al búlgar.




<p>Contes i cancel·lació cultural</p>

Contes i cancel·lació cultural


Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes

Núria Obiols Suari (ed.)

Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, amb edició a cura de Núria Obiols Suari, explora els límits entre el que és convenient i el que no ho és en l’àmbit de la literatura infantil i reflexiona sobre qui ha de determinar-los. A continuació us oferim un fragment del capítol «Les ombres de la cancel·lació dels contes populars (i no tan populars): no es pot matar tot el que és gras», de Núria Obiols Suari.

«Qualsevol obra literària del passat reflecteix aspectes perennes i aspectes caducs des de la nostra mirada actual i, per descomptat, el conte popular no n’és una excepció. Han estat molts els autors que ens han aportat coneixement sobre la riquesa del conte popular i en podríem afegir molts d’altres que ens han fet entendre que el seu coneixement va més enllà d’una part de l’univers literari infantil. No hi ha dubte que el seu coneixement ha estat possible gràcies a l’escola, que ha estat clau en tot aquest assumpte i ha esdevingut una de les institucions que més ha contribuït a difondre’l. Així, En Patufet o En Joan i la favera màgica, entre molts d’altres, són rondalles que resulten conegudes a un públic ampli. De fet, en els actes en què hem participat per tractar aquest tema, el col·lectiu dels mestres hi ha tingut una presència molt considerable i ha estat clau en l’aportació d’experiències i reflexions. Entre aquesta difusió i la de les editorials que s’han preocupat d’editar contes populars en formats molt variats, els contes continuen sent-hi presents. Podríem afegir que l’estona de la rondalla sàviament transmesa per les àvies i els avis a la llar també ha estat clau, però ho diem en passat perquè les circumstàncies familiars actuals més aviat dificulten, i força, que aquesta activitat tan plaent que unia generacions no sigui tan present com abans. Com és lògic, a la petita (o gran) biblioteca que qualsevol criatura pugui tenir a la seva disposició, hi trobarem contes que traspuen una contemporaneïtat innegable: són contes sobre coses que passen ara i que no passaven abans. Lògicament, mostren un món diferent del d’altres èpoques que impregna els nous continguts de la literatura infantil. Així, la literatura esdevé el mirall del passat i el present, i fins tot hi ha alguns exemples en què l’un i l’altre es conjuguen en experiències tan curioses com les de La Caputxeta Vermella d’Aaron Frisch i Roberto Innocenti (2013), on trobem un atractiu malabar literari que incorpora dos dels finals més emblemàtics de les versions de la coneguda història: el de Perrault, en què la nena no sobreviu, i el dels germans Grimm, en què surt airosa de l’aventura. I tot s’esdevé en un singular espai urbà que ben bé podria ser el nostre barri. Amb La Caputxeta s’ha “experimentat” molt, literàriament parlant, com molt bé expliquen els experts en la matèria. L’any 1984 Sarah Moon ens va mostrar una visualització sorprenent de la història, entre tenebrosa i suggeridora i, alhora, mirall de tantes funestes agressions sexuals. Però, al mateix temps que podem trobar joies literàries com les esmentades, reflex particular del nostre temps, els contes populars també ho van ser del seu. Així, a més de societats feudals, pobresa i abandonaments infantils, hi trobem elements propis de la nostra història. Per exemple, la ridiculització del poble jueu, que ja trobem en moltes mostres literàries, pren embranzida en alguns contes dels germans Grimm, com El judío en el espino; o la dels odis entre ètnies, a De por qué los judíos y los gitanos son enemigos; o el racisme contra els gitanos, a Los tres viajeros. De la mateixa manera, trobem la burla de qualsevol origen en qualsevol cultura, com en el conte portuguès El cuento del gallego y el pozo. Lògicament, hi trobarem una extensa mostra de detalls religiosos. Per exemple, quan és la Mare de Déu qui assumeix el rol de fada padrina, com a La Ventafocs de Joan Amades o a la de Serra i Boldú (2007, p. 139); o quan el diable fa acte de presència a Los tres pelos del diablo o a Shaun, el vagabundo; o quan els àngels col·laboren com a auxiliars a El clavel. I, per descomptat, les figures de Déu i de Sant Pere hi són reiteradament presents, com a El pobre campesino en el cielo. La qüestió és que, com en tota creació cultural, el conte actua com una crònica d’un temps passat que ens serveix parcialment per comprendre com era el món abans de ser com és ara. La qual cosa no és precisament un aprenentatge que es pugui menysprear. [...]

»Que existeix una febre de la cultura de la cancel·lació és evident, tant com que el fenomen ha recaigut de manera considerable en els mitjans de comunicació, que han popularitzat el terme. De fet, el neologisme ha proliferat fins a fer-se viral i, per la seva novetat, la varietat d’orígens que se li atribueixen és enorme. El cas és que aquest terme que ha generat tanta controvèrsia té un origen clar en allò conegut com a políticament correcte, atès que mostra certes afinitats amb posicions polítiques oposades, però seguint uns mecanismes cognitius força semblants. En matèria de contes, això es pot percebre molt bé en l’obra de James Finn Garner (1995), amb les seves sensacionals, i alhora iròniques, adaptacions d’una mostra de contes populars.

»Posteriorment, el terme cancel·lació —i també el de cultura woke— es va començar a estendre i va arraconar el de políticament correcte fins que actualment, dia sí i dia també, llegim en la premsa alguna novetat que hi està clarament vinculada. A vegades és una cançó o una pel·lícula —Desayuno con diamantes—. Hi ha qui pensa que tot això passa perquè el llistó d’ofensa de les noves generacions és significativament baix i perquè, a més, aquestes estan poc interessades a debatre i molt predisposades a cancel·lar. El cas és que el tema va acabar esquitxant els contes i van començar a proliferar arguments com ara que són promotors de models sexistes, a través de comentaris, blogs i publicacions que apostaven o bé per suprimir-los o bé per acompanyar-los d’una explicació quan es transmetin. Com els warnings cinematogràfics, però en versió improvisada i casolana. Sense ànim de fer cap crítica sobre el que la gent pensi i publiqui, el cert és que aquestes evidències, sumades als comentaris rebuts derivats de la docència o de jornades que hem organitzat sobre el tema, fan evident que la qüestió preocupa i molt i, alhora, que existeix un evident i nefast desconeixement sobre el conte popular. És a dir, quan es pregunta a algú quantes rondalles ha llegit per poder afirmar amb tanta rotunditat que totes són sexistes, la resposta acostuma a obeir al coneixement que té de les pel·lícules basades en rondalles.»


Agenda
<p>Alibri Llibreria<br /></p>

02/04

Dimarts 2 d’abril, a les 19 h

Presentació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius (col·lecció Periodismo Activo).
Ubicació

Alibri Llibreria


Balmes, 26. Barcelona
Llibreria Les Voltes

02/04

Dimarts 2 d’abril, a les 19 h

Presentació de Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca (col·lecció Catàlisi).
Ubicació Llibreria Les Voltes
Plaça del Vi, 2. Girona
Llibreria Documenta

03/04

Dimecres 3 d’abril, a les 19 h

Presentació de Japonisme i arquitectura a Catalunya, de Ricard Bru (col·lecció Singularitats).
Ubicació Llibreria Documenta
Pau Claris, 144. Barcelona
Aula Magna. Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

05/04

Divendres 5 d’abril, a les 12 h

Presentació de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant (col·lecció Filosofia UB – Sèrie Magna).
Ubicació Aula Magna. Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6. Barcelona
Ateneu Barcelonès

12/04

Divendres 12 d’abril, a les 18.30 h

Presentació de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant (col·lecció Filosofia UB – Sèrie Magna).
Ubicació Ateneu Barcelonès
Canuda, 6. Barcelona
Auditori Pablo González Casanova. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

16/04

Dimarts 16 d’abril, a les 17 h

Presentació d’Historia, trabajo y territorio. El conflicto capital-vida en los campos de fresas de Huelva, d’Alicia Reigada (col·lecció Estudis d’Antropologia Social i Cultural).
Ubicació Auditori Pablo González Casanova. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Circuito Mario de la Cueva, s/n. Ciutat de Mèxic
Estands de la UNE i de la distribuïdora Siglo

17/04

Del dimecres 17 d’abril al dijous 2 de maig

Fira del Llibre de Bogotà
Ubicació Estands de la UNE i de la distribuïdora Siglo
Bogotà
Biblioteca Torras i Bages

18/04

Dijous 18 d’abril, a les 18.30 h

Presentació d’Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896), de Montserrat Comas i Güell.
Ubicació Biblioteca Torras i Bages
Plaça de l’Oli, 20. Vilafranca del Penedès
Llibreria Fan Set

19/04

Divendres 19 d’abril, a les 19 h

Presentació de Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat (col·lecció Filosofia UB).
Ubicació Llibreria Fan Set
Sant Ferran, 12. València
Casino de Vic

19/04

Divendres 19 d’abril, a les 19 h

Presentació d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas (col·lecció CEHI-UB).
Ubicació Casino de Vic
Jacint Verdaguer, 5. Vic
Estand de la UNE

19/04

Del divendres 19 al diumenge 28 d’abril

Fira del Llibre de Granada
Ubicació Estand de la UNE
Granada
Estand propi 

23/04

Dimarts 23 d’abril, de 9 h a 21 h

Diada de Sant Jordi
Ubicació Estand propi 
Provença, 274 (cantonada amb la Rambla de Catalunya)
Barcelona
Estand de la UNE

25/04

Del dijous 25 d’abril al dilluns 13 de maig

Fira del Llibre de Buenos Aires
Ubicació Estand de la UNE
Buenos Aires
Estand de la Xarxa Vives 

25/04

Del dijous 25 d’abril al diumenge 5 de maig

Fira del Llibre de València
Ubicació Estand de la Xarxa Vives 
València
Sala Sanvisens de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona 

26/04

Divendres 26 d’abril, a les 10.30 h

Presentació de Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, amb edició a cura de Núria Obiols Suari (col·lecció Pedagogies UB).
Ubicació Sala Sanvisens de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona 
Edifici Llevant. Arturo Mundet, s/n. Barcelona
Casa Golferichs

09/05

Dijous 9 de maig, a les 19 h

Presentació de Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas, de Carmen Perrotta (col·lecció Memoria Artium).
Ubicació Casa Golferichs
Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona
Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona

15/05

Dimecres 15 de maig, a les 13 h

Presentació de Barcelona, corte. Las visitas reales en la Edad Moderna, de María Ángeles Pérez Samper (col·lecció Biblioteca Universitària).
Ubicació Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6. Barcelona
Centre de Lectura de Reus

23/05

Dijous 23 de maig, a les 19 h

Presentació d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas (col·lecció Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI-UB).
Ubicació Centre de Lectura de Reus
Major, 15. Reus
Llibreria Documenta

28/05

Dimarts 28 de maig, a les 19 h

Presentació de Cartas (1949-1955). La filología románica en la postguerra, de Martín de Riquer i István Frank (col·lecció Filologia UB – Biblioteca Càmar).
Ubicació Llibreria Documenta
Pau Claris, 144. Barcelona
Fundació Institut Amatller

30/05

Dijous 30 de maig, a les 18 h

Presentació de Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas, de Carmen Perrotta (col·lecció Memoria Artium).
Ubicació Fundació Institut Amatller
Passeig de Gràcia, 41. Barcelona
Premsa
Apadrina un llibre Aquest Sant Jordi, col·labora amb el projecte «Apadrina un llibre» per a la restauració de dues obres excepcionals del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona.
 

«Del plantejament podem deduir que el noucentisme és, per definició, polític, i que és el programa d’acció política el que condiciona una manera de pensar literàriament.» Escrits sobre Noucentisme, de Josep Murgades, ressenyat a País Valencià, Segle XXI.
 

«És positiu que mirem pel·lícules o llegim novel·les i hi detectem elements racistes, sexistes o classistes.» Núria Obiols Suari, editora de Contes i cancel·lació cultural, entrevistada al programa Fet a Mida.
 

«Els capítols es poden classificar en tres grans blocs: el primer és el dels estudis dedicats a aspectes teòrics; el segon se centra en crítics literaris, i el tercer, en autors.» Comparatisme i crítica literària: la literatura comparada a Catalunya, ressenyat al Blog de l’Escola de Llibreria.
 

«Les emocions del periodisme, a debat» Catalunya Plural es fa ressò de la presentació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius.
 

«S’han fet molts llibres de política sobre el procés, però poques reflexions serenes sobre el paper exercit pels mitjans de comunicació.» La Vanguardia esmenta Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius.
 

«Rius explora cómo las emociones son manipuladas por diversas élites y amplificadas por las redes sociales para alcanzar objetivos políticos y sociales.» Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, ressenyat a En Positivo.
 

«Periodisme contra la degradació mediàtica» Nació Digital publica la crònica de la presentació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius.
 

«El arponero que hizo historia cazando la última ballena en aguas españolas.» Chimán. La pesca ballenera moderna en la península Ibérica, d’Àlex Aguilar, esmentat a La Voz de Galicia.
 

«Rius aborda al nou llibre el vincle imprescindible entre l’exercici de la democràcia i el periodisme responsable i compromès amb l’ètica.» Josep Carles Rius, autor de Periodismo y democracia en la era de las emociones, entrevistat a La Vanguardia.
 

«The body Jasim-Khammas investigates is created in a socially, culturally, politically, and historically moulded language.» Writing Through the Body. Iraqi Responses to the War on Terror, de Hanan Jasim Khammas, ressenyat a Arablit.
 

«Aquesta obra ens ofereix cent divuit articles, tots de caràcter cultural i històric, però temàticament ben diversos.» L’entrevista d’Edicions UB a Gustau Muñoz, autor de Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura, publicada a País Valencià, Segle XXI
 

«Segarrés Gisbert ha fet un treball complex, minuciós i exemplar, i ha posat a l’abast del lector no només la traducció del llatí [...].» Les diverses arts. Tractat de tècniques artístiques, de Teòfil i amb edició crítica, traducció i notes de Marta Segarrés Gisbert, ressenyat a Sonograma Magazine.
 

«Antoni Segura analitza en el seu llibre els esdeveniments històrics principals ocorreguts en els darrers 75 anys.» Elbaix.cat es fa ressò de la presentació a Sant Feliu de Llobregat d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas.
 

«Una visión actualizada sobre los impactos con asteroides y cometas, los programas de seguimiento y las nuevas misiones que cambian nuestro concepto de estos valiosos astros.» La Tierra en peligro. El impacto de asteroides y cometas, de Josep M. Trigo Rodríguez, ressenyat a la Revista Española de Física.