Entre el 10 i el 19 de setembre se celebra la 39a edició de la Setmana del Llibre en Català, organitzada per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Aquest any tindrà lloc al Moll de la Fusta de Barcelona, i Edicions UB hi participem amb un estand propi al mòdul 30 on exposarem les novetats i una selecció del nostre fons editorial. Us hi esperem!

Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català és un dels esdeveniments culturals més importants del país. A més de reunir una gran oferta de llibres en català, afavoreix el contacte directe entre llibreters, editors i lectors, que hi poden trobar novetats, obres de fons i les col·leccions de cada segell. També fa una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults, que contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català.

En el marc de les activitats de la Setmana, el diumenge 19 de setembre, a les 11 h, es presentarà, a l’escenari 2 del Moll de la Fusta, la tercera edició dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària en català, convocats per la Xarxa Vives d’Universitats. Entre les editorials universitàries premiades, hi ha Edicions UB, amb dos títols guardonats: Què hi ha darrere la crisi ambiental? Aportacions des de l’ecologia social, de M. Àngels Alió, Helena Perxacs i Enric Tello, en la categoria de millor llibre de ciència i tecnologia, i Sant Climent de Taüll i la vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés, en la categoria de millor coedició.

Entre les novetats que presentarem a la Setmana del Llibre en Català, destaquem:

Assaigs d’història comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i traduccions de Salvador Company, Carlota Gurt i Anna Torcal, és la publicació més recent de la col·lecció Figura. Els setze assaigs que recull aquest llibre són una mostra significativa de les principals línies de recerca de l’autor: literatures nacionals, internacionalització del camp literari, Weltliteratur, història intel·lectual i les relacions culturals entre França i Alemanya. Aquest ventall d’interessos i la profunditat de les seves reflexions donen la mesura de la trajectòria d’un dels investigadors en humanitats més importants d’Europa.

Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia, de David Bueno i Torrens, és la darrera novetat de la col·lecció Catàlisi. La tesi que sosté el llibre és prou clara i alhora té una gran repercussió individual i social: la nostra manera de ser parteix del llegat dels nostres progenitors, dels gens concrets que ens han donat i de l’educació que hem rebut, una herència que és biològica i també cultural. Ara bé, la podem matisar, i fins a cert punt autodirigir de manera conscient i volguda «heretant-nos a nosaltres mateixos». Tot i que bona part de la nostra manera de ser ja està feta, tenim camí per recórrer en la direcció que vulguem.

Compàs d'amalgama, la revista de cultura contemporània d’Edicions UB, presenta el seu quart número, amb un dossier monogràfic dedicat a la vulnerabilitat. Dirigida per Teresa-M. Sala i Francesco Ardolino, Compàs d’amalgama té com a objectiu esdevenir un mitjà de difusió transversal en què es combinin gèneres i ritmes de la cultura contemporània.

Esbós d'escrits que ja mai no escriuré, de Josep Murgades, recull la darrera lliçó del reconegut filòleg català, incorporada a la col·lecció Testimonia. L’obra ofereix set possibles línies de recerca en llengua i literatura catalanes que ell ja no investigarà, amb l’esperança que algú pugui fer-ho a fons. No es tracta, doncs, d’una aportació que completi una recerca d’anys o n’enceti una altra, sinó que és una invitació a seguir l’empremta de Murgades.

Literatura i pandèmia. Antologia de textos, a cura de Montserrat Camps Gaset, dins la col·lecció Filologia UB, és una selecció de cinquanta textos literaris, introduïts cadascun per un especialista, que mostren les lectures i interpretacions que ha fet la literatura occidental d’epidèmies com ara la pesta bubònica, el còlera o la sida. El llibre es presentarà el dilluns 13 de setembre, a les 19.10 h, a l’escenari 2 del Moll de la Fusta, entre les activitats organitzades per la Setmana. En l’acte hi participaran Montserrat Camps i Francesco Ardolino, professors de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i coautors del llibre.

Feria del Libro de Madrid

Entre el 10 i el 26 de setembre Edicions UB participa en la 80a edició de la Feria del Libro de Madrid. El certamen, que se celebra al parc del Retiro des del 1967, reuneix llibreters, editors i distribuïdors en un dels principals esdeveniments de la literatura en espanyol al món.

En el marc de les activitats de la Feria, el 16 de setembre, a les 12 h, es farà entrega dels XXIII Premis Nacionals d’Edició Universitària. L’acte tindrà lloc al Pavelló d’Activitats Culturals de la Feria i estarà presidit per la directora general del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri de Cultura i Esport, María José Gálvez, i la presidenta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas, Ana Isabel González. Durant l’acte es lliuraran els guardons a les editorials universitàries premiades, entre les quals es troba Edicions UB amb un títol premiat: Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga, en la categoria de millor monografia en ciències de la salut.

Durant les més de dues setmanes que dura la Feria, Edicions UB tindrem un estand propi (caseta 272) on exposarem els nostres llibres de fons i una nodrida col·lecció de novetats en castellà:

La Segunda República española: textos fundamentales, a cura de Norbert Bilbeny, és una col·lecció de textos fonamentals de la Segona República espanyola de gran valor testimonial i instrumental. Testimonial perquè aporten proves sobre diferents aspectes d’una època excepcional de la història d’Espanya i Europa; i instrumental perquè s’hi reuneix un material d’accés difícil i es posa a disposició de totes les persones interessades en l’estudi d’aquest període.

La innovación en la gestión de la cultura. Reflexiones y experiencias, a cura de Lluís Bonet i Manel González-Piñero, és el darrer títol de la col·lecció Economia i Empresa. L’obra s’aproxima a la gènesi, la política i els reptes de la innovació en el sector cultural, a partir de l’anàlisi de nou projectes dels sectors del llibre, el teatre, la música i els videojocs.

Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso, analitza com es va utilitzar políticament l’arqueologia científica per nodrir els relats identitaris de l’Estat i dels nacionalismes i regionalismes, des de mitjan segle XIX fins a finals de la Guerra Civil. Aquest llibre és la segona part d’una obra anterior de l’autor titulada La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), publicada també per Edicions UB el 2018. Tots dos completen un recorregut pels orígens de l’arqueologia a Espanya que il·lumina les complexes relacions entre història, política i identitat nacional.

El relato público. Miradas transversales a la comunicación política, a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Meritxell Martínez Riera, és una novetat de la col·lecció Periodismo Activo que aplega diferents articles en què s’ofereixen mirades transversals al fenomen de la comunicació política, amb l’objectiu d’aprofundir-ne en el coneixement i, alhora, establir sinergies entre l’acadèmia i la praxi periodística.

Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia, de David Bueno i Torrens, examina com l’ambient en què creixem i les experiències que vivim condicionen els nostres gens a través de l’epigenètica.

No hi ha dues persones que siguin idèntiques. Tampoc no hi ha dues persones que es comportin exactament de la mateixa manera en una situació semblant, com tampoc un mateix individu hi respon sempre igual. El grau d’intel·ligència, creativitat o impulsivitat; el fet de ser més o menys espiritual, o de manifestar una tendència política concreta són trets que estan determinats pel nostre genoma, o es deuen a l’ambient en què hem crescut i on vivim? Quin paper hi té, en tot plegat, el cervell?

La tesi que sosté Hereta’t és prou clara, però de gran repercussió individual i social: la nostra manera de ser parteix del llegat dels nostres progenitors, dels gens concrets que ens han donat i de l’educació que hem rebut, una herència que és biològica i també cultural. Ara bé, la podem matisar i fins a cert punt autodirigir de manera conscient i volguda «heretant-nos a nosaltres mateixos». Tot i que bona part de la nostra forma de ser ja està feta, tenim camí per recórrer en la direcció que vulguem.

Els cinc capítols que componen aquest llibre estan introduïts per fragments d’obres de grans pensadors com ara Charles Darwin, Friedrich Nietzsche i Joan Miró, que contribueixen a presentar els diferents temes. Els tres primers capítols demostren com la genètica condiciona el caràcter i la cognició humans, mentre que els dos darrers centren l’atenció en la capacitat que tenen l’ambient i les experiències viscudes per modificar la manera de comportar-nos.

A través d’una comparació entre els humans i les abelles mel·líferes, en el primer capítol l'autor es pregunta pel component genètic que hi ha darrere l’organització del treball d’aquests insectes i el comportament social dels humans, que, en certs aspectes, poden ser semblants. En el segon analitza l’anatomia i la fisiologia del responsable de generar i gestionar tots aquests comportaments: el cervell. Seguidament, Bueno s’interroga per l’heretabilitat, és a dir, fins a quin punt la nostra manera de ser està condicionada per la informació genètica dels nostres progenitors.

En el quart capítol explica que les experiències viscudes no només intervenen en la producció de les connexions neuronals, sinó que, a més, poden deixar marques al DNA que influeixen en la manera com funcionen els gens d’actuació cerebral: és el que es coneix com a marques epigenètiques. Finalment, l’autor estudia la plasticitat neuronal en relació amb els aprenentatges, és a dir, de quina manera la mal·leabilitat del cervell fa i refà les connexions neuronals a mesura que va acumulant coneixements, aprenentatges i experiències, ajudat pel genoma i per l’epigenoma. 

Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia és el darrer títol de la col·lecció Catàlisi, una iniciativa editorial destinada a exposar, de manera divulgativa i alhora rigorosa, temes de la ciència actual plantejats per investigadors que acosten el coneixement científic a la societat. Iniciada el 2007, la col·lecció ha publicat una vintena de títols (alguns en versió catalana i castellana), bona part dels quals estan disponibles en eBook. Entre els últims títols hi ha El joc de la física. El tauler, les fitxes i les regles de l’Univers, de Jordi Mazón; L’alfabet de l’estadística. Amb conceptes il·lustrats i notes biogràfiques de científiques eminents, de diversos autors, i De mujeres, hombres y moléculas, de Santiago Álvarez.

David Bueno i Torrens, doctor en Biologia, és director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Autor de setanta articles científics i d’una vintena d’assaigs de divulgació, el 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica; el 2018, el Premio Magisterio per la seva contribució a la neuroeducació, i el 2019, la Distinció del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona.

La Segunda República española: textos fundamentales, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

La Segunda República española: textos fundamentales, editat per Norbert Bilbeny, amb un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio i la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, és una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política. El llibre compila proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials. Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents.

Aquesta antologia vol ser, abans que res, el testimoni documental d’una experiència excepcional i d’interès continuat en la història espanyola, per aportar proves sobre diferents aspectes d’una època clau a Espanya i a Europa. Alhora, aspira a ser una eina d’informació útil per a centres d’estudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola. L’obra recull un material d’accés difícil i el posa a disposició de les persones que vulguin estudiar aquest període: les lleis principals, els decrets del Govern més decisius i un conjunt variat de proclames, discursos i escrits. Cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. 

El primer capítol recull textos sobre l’adveniment de la República, com ara el Pacte de Sant Sebastià (1930) o l’Estatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, inclou l’al·locució als espanyols d’Alejandro Lerroux després dels fets d’octubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on es troben, per exemple, els estatuts d’autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte d’estatut de Galícia (1932), com també les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de l’Estat Català de Lluís Companys, el 1934.

El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com ara el decret d’anul·lació de la Llei de jurisdiccions (1931), que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. A continuació s’aborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil-Robles i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació d’escoles públiques, ambdós del 1931.

La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè presenta una selecció de lleis i decrets que van significar un gran avenç en la transformació social d’Espanya, com ara la llei del divorci i la llei del matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. L’últim capítol aplega els discursos antifeixistes d’Indalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.

Norbert Bilbeny és catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en les qüestions interculturals, l’ètica de la ciutadania i el cosmopolitisme. És autor d’una nombrosa bibliografia tant en català com en castellà: Eugeni d’Ors i la ideologia del Noucentisme (1988); Humana dignidad (1990); El laberint de la llibertat (1990); El idiota moral (1993); Por una causa común. Ética para la diversidad (2002); La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global (2007); Ética del periodismo (Edicions UB, 2012); Humanidades e investigación científica, editat amb Joan Guàrdia (Edicions UB, 2015); Reglas para el diálogo en situaciones de conflicto (Edicions UB, 2016), i Legitimidad y acción política (Edicions UB, 2018), entre d’altres. Va guanyar el premi Josep Pla el 1984 amb Papers contra la cinta magnètica, i l’Anagrama d’assaig el 1997 amb La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital. 

Paola Lo Cascio és professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya, és autora d’Imatges 1936-1939. Bombes sobre Barcelona (amb Susanna Oliveira, 2008); Nacionalisme i autogovern (2008); Economía franquista y corrupción (amb Andreu Mayayo i José Manuel Rúa, 2010), i La guerra civile spagnola. Una storia del Novecento (2013).

Assaigs d’història comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt. Edició a cura d’Antoni Martí Monterde. Traduccions de Salvador Company, Carlota Gurt i Anna Torcal.

«França després de 1870-1871: la funció integradora de la nació i la literatura nacional

»El conflicte francoalemany entre els intel·lectuals en el context de la guerra dels anys 1870-1871 representa el punt culminant del debat sobre la llengua, la literatura i la nació. No és casual que la famosa definició de nació que devem a Renan es continuï citant encara avui com a enunciat vàlid, fins i tot per part de polítics alemanys. Però també es torna una vegada i una altra a Fustel de Coulanges.

»La manera d’entendre Alsàcia i Lorena des de la política francesa

»Després de la caiguda del Segon Imperi, el 4 de setembre de 1870 es va proclamar la Tercera República. Ara la república com a forma estatal es consolida a llarg termini, deixant de banda els quatre anys del Govern de Vichy. La societat francesa s’emancipa de l’Església i aprofundeix en la democratització. El parlamentarisme, l’escola pública obligatòria, gratuïta i laica, s’imposen, també una premsa en principi accessible a tothom; milloren les comunicacions gràcies a una xarxa ferroviària més densa; el servei militar obligatori s’aplica a tots els ciutadans. Ara França és una nació moderna en tot el sentit de la paraula. De cara endins, la Staatsnation (la nació basada en l’estat) respecta la igualtat de drets i obligacions dels ciutadans, que poden participar en l’esdevenidor polític. De cara enfora, França respecta els drets de les altres nacions d’Europa, però pren part en la conquesta colonial. 

»Amb l’annexió d’Alsàcia i Lorena, França va perdre la seva integritat territorial, cosa que sentien com una autèntica amputació. “Pensons-y toujours, n’en parlons jamais”: aquestes paraules de Gambetta de l’any 1872 es van fer servir a França durant gairebé mig segle com a lema en relació amb Alsàcia i Lorena. Al voltant de les províncies perdudes es va crear un veritable culte memorialístic. Aquest culte actua, segons Julia Schroda, “com a factor unificador en una república trencada, com a punt dolorós de les relacions francoalemanyes, remet a l’enemic exterior i a la necessitat d’ajudar França a recuperar la pau i el prestigi i, en última instància, serveix per anar alimentant de mica en mica idees de revenja”. Ara bé, la mateixa autora recalca que actualment, en la recerca, s’està revisant cada vegada més aquesta imatge de França com a país que persistia a pensar en les províncies perdudes i en la venjança militar. La gran majoria de la població no pensava en una recuperació bel·licosa de les províncies. Andreas Metzing ha constatat amb la seva anàlisi dels actes commemoratius de la guerra dels anys 1870-1871 que, al llarg de les dues primeres dècades, el to de les commemoracions s’orientà més aviat cap a dins, en la línia d’una regeneració moral i política del país; això va canviar a partir del 1890, quan França, amb les guerres colonials i l’acostament a Rússia, va mostrar-se més conscient i segura de si mateixa davant d’Alemanya. El record dels anys 1870-1871 es va posar al servei exclusiu de difondre els valors militars que demostraven una combativitat i una capacitat de defensa bàsiques.

»Per bé que el record d’Alsàcia i Lorena va quedar temporalment només latent, la ferida del 1871 no va cicatritzar. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, existia un potencial, diu Julia Schroda, “que només necessitava que l’activessin. Alsàcia i Lorena tornaven a ser en boca de tothom, i es va generar la sensació que s’estava complint la promesa d’alliberament formulada de maneres diverses des del 1871”. La union sacrée es va fer realitat amb tanta rapidesa el 1914 perquè també estava legitimada per la idea de la reconquesta d’Alsàcia i Lorena.»