L’EEES exigeix canvis metodològics a les universitats

Què es pretén amb la present aportació?

En primer lloc, valorar molt positivament l’Informe Propuestas para la renovación de las metodologías educativas en la universidad, elaborat per la CRUE i publicat pel MEC*.
En segon lloc, difondre una síntesi del contingut de l’Informe per considerar-lo de gran interès per a la comunitat universitària en general, i en particular per al personal docent.
I, en tercer lloc, aportar algunes consideracions sobre el tema des de l’experiència professional docent universitària.

Quin és el perfil de l’Informe ?

El treball es va encarregar a una comissió ad hoc de la CRUE; hi han intervingut més de quatre-centes persones entre experts i especialistes en la matèria. S’hi ha d’afegir, a més, dos tipus d’enquestes elaborades amb aquest propòsit: una administrada a 55 universitats espanyoles, i una altra aplicada a més de 5.000 estudiants espanyols i estrangers que realitzaven estudis en el programa Erasmus. El procés d’elaboració de l’Informe ha durat més d’un any.

El contingut de l’Informe s’organitza bàsicament en dos parts. La primera part pretén descriure el context en què es produiran els canvis metodològics mitjançant un diagnòstic de la situació actual de les metodologies utilitzades a les universitats espanyoles i en contrast amb les tendències europees; i la segona part constitueix el nucli de l’Informe en què es detallen les propostes de renovació metodològica per a les universitats espanyoles.

Quin valor té l’Informe ?

Per les seves circumstàncies es tracta d’un document oportú i necessari; oportú perquè planteja la necessitat d’establir uns paràmetres metodològics que serveixin per a la diversitat d’universitats que hi ha a Espanya; i necessari perquè som a temps de posar en pràctica les estratègies programades.
A causa del seu contingut és un treball adequat i concret perquè diagnostica el context intern i extern universitaris i se centra en proposar estratègies adequades que permetin superar els reptes de l’EEES.
En la forma és un treball precís en la terminologia i clar en l’exposició i redacció, arriba a ser fins i tot amè, cosa rara en tal tipus de documents.
Finalment, es tracta d’un treball realista perquè pretén «superar la fase de discurs sobre la necessitat del canvi i aprovar iniciatives específiques, consensuades i viables».

«Lliçó magistral» o «classe magistral»?

L’Informe admet que la lliçó magistral és la pràctica pedagògica predominant a les universitats espanyoles, però reconeix que aquesta pràctica té les seves virtuts i aspectes positius sempre que es complementi amb altres modalitats didàctiques. Aquesta consideració és comuna en l’àmbit europeu; encara que s’afirma que altres modalitats metodològiques hi són més freqüents que en les universitats espanyoles. En canvi es pot afirmar que en certs estudis i facultats de les nostres universitats altres modalitats didàctiques són també pràctiques freqüents i sistemàtiques.

En relació amb els termes lliçó magistral i classe magistral caldria matisar alguns aspectes, des de la mateixa terminologia fins al seu desenvolupament. Poden ser termes sinònims però no conceptes iguals. La lliçó magistral acaba quan el docent acaba la seva exposició o explicació teòrica –oral o dictada- sobre un tema concret. En canvi el concepte de classe magistral implica la programació d’activitats a partir de l’exposició teòrica del docent, activitats que es poden desenvolupar en diverses modalitats did