Igual que hem fet amb el professor en l’eees ho fem ara amb l’estudiant.
Seguim idèntic guió perquè pensem que tots dos estaments són la clau dels canvis
 que suposa l’eees. Intentem amb això posar de manifest, d’una banda, la tendència generalitzada que hi ha de minimitzar tant el paper del professor com de l’estudiant, i, de l’altra, concretar les diferents funcions que comporta el paper d’un i altre estament.

Canvia substancialment el paper de l’estudiant?

En absolut, perquè el paper de l’estudiant, tant si és universitari com no universitari, sempre és el mateix, desenvolupar i participar en situacions d’aprenentatge. El que succeeix avui és que el paper de l’estudiant universitari ha quedat reduït i centrat tan exclusivament a l’assistència/presència a les classes magistrals i als exàmens de les matèries que minimitza altres funcions que actualment realitzen els estudiants tals com la mateixa participació en les classes, la funció tutorial, la funció participativa, la funció didàctica, la funció pedagògica, la funció avaluadora, entre altres. En general, hi ha una tendència a minimitzar les funcions de l’estudiant tant per part d’ells mateixos com dels professors o altres agents; a més, molt sovint es generalitzen casos particulars i es minimitzen situacions generals. Es tracta, en definitiva, d’una imatge distorsionada, amb major o menor grau d’intencionalitat, de l’actual paper de l’estudiant universitari, que el mateix estudiant algunes vegades fomenta inconscientment, simplificant la seva pròpia feina.

En què no canvia el paper de l’estudiant en el context de l’eees?

El paper de l’estudiant no canvia en allò que li és propi com a subjecte de formació; la seva missió seguirà sent la mateixa: aconseguir una formació de qualitat que el capaciti per desenvolupar competentment tant les seves funcions professionals com socials i personals; és a dir, seguirà desenvolupant el mateix paper de sempre, el d’estudiant.
 
En què canvia el paper de l’estudiant en el context de l’eees?
Canvia en com ha d’actuar l’estudiant en el desenvolupament de les seves funcions com a tal. En el nou context totes les funcions de l’estudiant exigeixen ser activades i revaloritzades perquè el procés d’ensenyament-aprenentatge, centrat preferentment en l’estudiant, es desenvolupa sobre la base del treball individual i en grup dels estudiants des de l’orientació i seguiment del professor.

Per què l’estratègia bàsica de l’estudiant se centra en la gestió del temps?

Primer, perquè el nou concepte de crèdit en la quantificació de les carreres, els cursos i les activitats exigeix de l’estudiant una major racionalització i valoració de la gestió del temps.
Segon, perquè el mateix concepte de temps deixa de ser una mera quantificació dels seus estudis per esdevenir el referent pedagògic de la seva autoformació.

Com ha de gestionar el temps l’estudiant?

En primer lloc, racionalitzant el temps: planificant i organitzant les unitats de temps o crèdits que ha de dur a terme.
En segon lloc,  programant el temps: assignant a cada funció el temps adequat i necessari.
En tercer lloc, administrant el temps: rendibilitzant eficientment i eficaçment el temps.
Tot plegat no vol dir que l’estudiant hagi de dedicar més temps a l’estudi sinó a saber administrar-lo més bé per a una major rendibilitat d’aquest.

3/11/2006