A tall de síntesi de la primera fase de l’actualització de continguts

L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

Més que un canvi


L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és més que un canvi. Es tracta d’un nou ordre universitari que per la seva perspectiva renovadora i innovadora, així com per la seva dimensió europea, transcendeix la pròpia comunitat universitària i es projecta a la societat europea en general i a sectors concrets significatius en particular, com són l’econòmic, el laboral, el cultural, entre altres.

Contextualment, l’EEES és un dels elements integradors de l’entitat europea, i com a tal no es pot considerar com un fet aïllat del que és i significa Europa com a realitat política i social. Per tant, els canvis que suposa l’EEES no es produeixen bàsicament des de la mateixa comunitat universitària, el seu origen és més profund i les seves causes més complexes que les merament acadèmiques.

Com a punt de partida canvia el mateix ordre universitari. Aquest nou ordre es concreta en una concepció nova de l’ensenyament universitari i de les mateixes universitats que es fonamenta en la dimensió europea i en el principi sociològic de la globalització. Els canvis afecten des del mateix sistema universitari fins als diversos àmbits que el configuren.

Els recursos humans com a subjectes del canvi i l’àmbit formatiu com a objecte d’aquest constitueixen el nucli dels canvis exigits per l’eees. Per la seva banda, el finançament, la gestió i el lideratge de les universitats, com a mitjans per al canvi, configuren els eixos transversals del procés.

Quins canvis suposa en l’àmbit dels recursos humans?

Respecte als recursos humans de la comunitat universitària el canvi més profund i necessari que exigeix l’EEES és el canvi de mentalitat, sense el qual no hi ha ni perspectiva ni realitat de renovació de l’educació superior. Aquest canvi afecta igual tots els estaments, des d’estudiants a professors fins al personal d’administració i serveis. I es materialitza en graus d’actituds, des de la informació a la formació, i des de la col•laboració a la participació. En aquest sentit es dóna la paradoxa freqüent dels contrastos; hi ha una minoria en cada un dels estaments esmentats que realment s’interessa per saber i conèixer més coses sobre l’immediat futur de l’ensenyament universitari; tanmateix, en general es podria afirmar que actualment no hi ha un clima d’interès per saber més del que la premsa diària pugui aportar. Conseqüentment, també és paradoxal que les manifestacions al carrer o en els debats siguin quasi una exclusiva dels estaments que estan en contra de l’EEES.

Les actituds d’ignorància, negligència i passivitat condueixen com a mínim a la desinformació i sobretot a la confusió, i per això a la manca de perspectiva present i futura. Aquesta reflexió és igualment vàlida per a tots els estaments en general i individus en particular.
Seguint en aquesta línia hauríem de manifestar que només el convenciment que l’EEES és una realitat de millora i innovació tant en l’ensenyament superior com de les universitats pot fomentar una actitud positiva i motivadora; més encara, perquè aquesta actitud sigui compromesa i dinamitzadora s’ha de creure que el canvi ja és aquí.

Què canvia en l’àmbit formatiu?

Els canvis que suposa l’EEES en l’àmbit de la formació tenen diversos graus de profunditat i de significat. Per exemple, les noves titulacions són només l’iceberg de les reformes universitàries; el fons del canvi de l’ensenyament superior està en el nou sistema universitari; aquest canvi de sistema es desenvolupa en subsistemes c