El professor en l’eees-1

El paper del professor

Canvia substancialment el paper del professor?

En absolut; perquè el paper del professor tant si és universitari com no universitari sempre és el mateix, facilitar situacions d’aprenentatge.
El que succeeix avui és que el paper del professor universitari ha quedat reduït i centrat tan exclusivament en la seva funció didàctica d’exposició magistral de les matèries que margina i minimitza altres funcions que actualment realitzen els professors, com ara la planificació del currículum, l’organització dels continguts, la programació de les assignatures, la gestió de l’ensenyament-aprenentatge, l’administració acadèmica, entre altres de més puntuals.
Per tant, es tracta d’una imatge distorsionada, amb major o menor grau d’intencionalitat no exempta de bona voluntat, de l’actual paper del professor universitari, que el mateix professor algunes vegades fomenta inconscientment.

En què no canvia el paper del professor en el context de l’eees?

En coherència amb el que acabem de dir, el que canvia no és el què sinó el com.
El paper del professor no canvia en allò que li és propi com a tal professional; la seva missió seguirà sent la mateixa: aconseguir una educació de qualitat que serveixi perquè els estudiants estiguin més capacitats, siguin més competents per poder exercir més bé tant funcions professionals com socials i personals; és a dir, seguirà exercint el mateix paper de sempre, el de formador.

En què canvia el paper del professor en el context de l’eees?

Canvia en com ha d’actuar en el desenvolupament de les seves funcions. Un principi orientador de la seva actuació seria l’actualització de totes les seves funcions –didàctica, pedagògica, organitzativa, gestora, administrativa,…- del desenvolupament del procés ensenyament aprenentatge. Fins avui les funcions més emfasitzades del professor universitari es materialitzen en la didàctica i en l’administrativa. En el nou context totes les funcions exigeixen ser activades i revaloritzades perquè el procés d’ensenyament-aprenentatge, centrat preferentment en l’estudiant, es desenvolupa sobre la base del treball individual i en grup dels estudiants des de l’orientació i seguiment del professor.

Quina estratègia bàsica facilitaria el canvi en la forma d’actuar del professor?

La màgia de l’estratègia bàsica radica a saber utilitzar i aplicar els quatre recursos funcionals més significatius que s’empren amb major o menor eficàcia en l’ensenyament: temps i espais, formació i finançament.

Com ha de gestionar el temps el professor?

En primer lloc, racionalitzant el temps: planificant i organitzant les unitats de temps que s’han de dur a terme.
En segon lloc, programant el temps: assignant a cada funció docent el temps adequat i necessari.
En tercer lloc, administrant el temps: rendibilitzant eficientment i eficaçment el temps.
Tot això no vol dir que el professor hagi de dedicar més temps a l’exercici de la seva professió sinó saber administrar-lo més bé per tal de rendibilitzar-lo.

A què dedicarà el temps el professor universitari durant el curs?

Les diverses funcions que té assignades el professor universitari es materialitzen en la pluralitat d’actuacions. Entre les més freqüents es poden concretar les següents:

 Elaboració de programes de les assignatures

 Preparació immediata de les assignatures

 Impartició de classes

 P