El paper de les universitats davant l’ocupabilitat
Per què l’ocupabilitat és un objectiu bàsic de l’eees?
Perquè l’eees és quelcom més que una aposta europea per l’ensenyament superior. Es tracta d’una realitat cohesionada amb tot l’entorn europeu que es concreta en un complex social, cultural i econòmic en permanent evolució i desenvolupament; i dintre d’aquest entorn l’ocupabilitat és un dels objectius bàsics per assolir una qualitat de vida dels europeus. En conseqüència, l’eees i l’ocupabilitat són aspectes interdependents i complementaris, a més són manifestacions d’una mateixa realitat que busca el benestar social de tots els ciutadans d’Europa.
El tractament del tema s’organitza en dos punts concrets: un estudi concret sobre la inserció laboral dels titulats recents i el paper que han d’exercir les universitats respecte a l’ocupabilitat.
L’AQU -Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya- va presentar el mes de juny de 2005 l’informe sobre la situació de la inserció dels titulats recents l’any 2001 a les universitats públiques catalanes. Segons l’estudi s’arriba a conclusions força significatives:
Quan tarden els titulats recents a trobar la seva primera feina?
Segons l’estudi el 90,2% dels titulats el 2001 estaven ocupats l’any 2005, i només el 4,8% aturats, i un 5% inactius.
Els titulats universitaris en humanitats i ciències experimentals registraven el més elevat nombre d’aturats, 7,6 % i 6,1 % respectivament. Els inactius generalment solen estar contemplats en els estudis de doctorat.
El panorama és francament positiu i reeixit; però no deixa de ser un estudi en un context concret i en un període igualment concret. La realitat no sempre és tan “generosa”.
Quina és la realitat de l’ocupació dels titulats recents?
La qualitat de l’ocupació es concreta bàsicament en dos indicadors, tipus d’ocupació i remuneració. Respecte al treball fix, la branca professional més ben situada és la d’ensenyaments tècnics amb un 62 %, i la que registra més temporalitat és la d’humanitats amb un 46 %. El major percentatge d’autònoms el representen els titulats en ciències de la salut.
Finalment, els titulats en ciències experimentals engruixien prioritàriament el paper de becaris.
Respecte a la retribució econòmica pràcticament s’observa la mateixa radiografia que en el tipus de treball, essent els titulats en ensenyaments tècnics els més afavorits i en l’extrem els d’humanitats; en un i altre grup hi ha excepcions.
Quina és la qualitat en el treball?
El 59 % dels empleats realitzen funcions pròpies de l’especialitat cursada en els estudis realitzats; en general un 80% desenvolupen funcions de nivell universitari. Només el 20% desenvolupa funcions per a les quals no es necessita nivell universitari; les especialitats polaritzades en aquesta situació laboral són les humanitats amb un 36% i de la salut amb el 4%.
L’estudi constata un cop més el tòpic de la superioritat en la qualitat de l’ocupació i del treball dels titulats en ensenyaments tècnics respecte al dels titulats en humanitats. Aquest desequilibri és estructural dintre de la mateixa societat, en què predomina una mentalitat clarament tecnològica.
El gran problema que presenten les humanitats a l’hora d’orientar professionalment els seus estudiants és la manca de concreció dels perfils professionals així com la impre |
