Francesc Imbernon
Departament de Didàctica i Organització Educativa. Universitat de Barcelona

El desig de la formació

Caldria generar una dialèctica, que sens dubte seria conflictiva entre el professorat universitari, per entrar a debatre a fons l'adequació universitària a la societat, la funció cultural que s'exerceix, el compromís social necessari i la difusió del coneixement acadèmic. I com la formació pot afavorir aquest debat. Això implica realitzar una anàlisi crítica del que s'està realitzant a les aules universitàries i assumir la possibilitat de generar noves alternatives.

Aquesta dialèctica ha de permetre'ns generar aquestes alternatives d'una nova formació en docència universitària, tan necessària a la universitat a causa de...

• El canvi de perspectiva i temps.
Els vertiginosos canvis que s'han produït en l'últim quart de segle han estat molt importants tant en l'àmbit psicopedagògic (nova concepció del treball educatiu, el paper de la universitaten una escolarització democràtica, l'aparició i extensió de noves tendències científiques, els nous conceptes sobre l'aprenentatge...) com en el social (trencament dels blocs que han marcat ideològicament el segle XX, l'escolarització massiva, l'accés cultural massiu, l'apogeu de noves tecnologies de la informació i la comunicació, el canvi i la crisi institucional d'instàncies històriques de socialització, la crisi de legitimació de la modernitat...). Tot això són elements d'anàlisis importants en la generació de noves alternatives de futur en la formació docent. No podem generar una formació docent a partir de models caducs d'ensenyament. No podem aplicar processos i instruments de formació docent simplement obsolets.

• El canvi de l'alumnat.
La realitat social i cultural de l'alumnat que arriba a les aules universitàries és molt diferent, radicalment diferent, de l'alumnat de fa un parell de dècades: llavors ser universitari era un procés afegit a la categoria social i no un mitjà per adquirir-la. També les repercussions dels nous sistemes educatius i socials configuren un nou tipus d'alumnat. No partir de la premissa d'una formació diferent per a un alumnat diferent seria un gran error en els plantejaments de la docència universitària.

• El canvi professional del professorat i de la universitat.
Les estructures internes universitàries i les exigències socials al professorat han anat variant com a conseqüència de l'extensió i expansió del coneixement i les polítiques governamentals (moltes d’aquestes emmarcades en polítiques neoliberals i de lleis de mercat). L'avenç galopant del neoliberalisme i la condició postmoderna fan qüestionar-se l'històric paper transmissiu del professorat universitari.

• La formació com un important factor per entendre la incertesa i el canvi.
Sembla que, al món actual, l'únic no mutable és el canvi. La formació no serveix ja només per “estar al dia", per actualitzar-se, sinó com un element intrínsec en les professions per interpretar i comprendre aquest canvi constant. La professió docent universitària es mou, avui dia, en contextos socials que reflecteixen una sèrie de forces en conflicte, divergències, dilemes, dubtes i situacions contextuals i d'incertesa. La formació pot ser un element revulsiu important per interpretar i comprendre aquesta incertesa.

Però la formació docent universitària no pot ser obligatòria (almenys pel que fa a la formació permanent), necessita que el professorat sigui conscient de la necessitat del component didàctic per millorar la relació amb la transmissió de la disciplina (el coneixement didàctic del contingut acadèmic), amb si mateix i amb l'a