L´EXPERIÈNCIA ERASMUS  COM A “CAMP DE PROVES” DE L´EEES:
Breu reflexió des de la Facultat de Pedagogia de la UB

Dra. Isabel Paula

Responsable de l´Oficina de Relacions Internacionals
de la Facultat de Pedagogia
de la Universitat de Barcelona

Sabem que l’objectiu de l´EEES es dotar a Europa d’un sistema universitari homogeni, compatible i flexible que permeti la mobilitat dels estudiants i dels titulats universitaris. D’altra banda, aquest objectiu és basa en la filosofia metodològica del “aprendre a aprendre” més que no pas l’acumulació de coneixements que, donada la quantitat de informació i avenços tecnològics de que gaudim, queden antiquats massa d’hora. És per això que l’estudiant es converteix en el protagonista i en un dels agents socials claus d’aquest espai.

Una de les iniciatives més atractives i interessants per l’alumnat ho constitueix el desenvolupament del programa europeu Sòcrates-Erasmus d´intercanvi d’estudiants universitaris, pioner i “camp de proves” per al desenvolupament d’aquest EEES, el qual aquest any ha celebrat el seu 20è aniversari.

La meva experiència com a responsable de la oficina de relacions internacionals de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona em permet compartir aquesta vivència Erasmus amb els nostres estudiants que decideixen llançar-se a l’experiència universitària europea. I el que voldria en aquestes línees es fer una humil reflexió, senzilla i clara, sobre alguns aspectes positius i altres millorables que aquest intercanvi acadèmic proporciona al nostre alumnat, la fenomenologia del fenomen Erasmus.

El procés que es segueix abans de marxar exigeix d’un rol tutorial per part dels responsables molt interessant: motivar a l’alumnat de la riquesa de l’experiència a diferents nivells; informar de les universitats de destí amb les quals la Facultat té convenis signats; promoure l’aprenentatge de llengües per tal que puguin superar la prova de nivell que se’ls hi exigeix des de l´Escola de Idiomes Moderns; omplir la sol•licitud i demanar la plaça; i, un cop obtinguda, redactar el document d’equivalència acadèmica que els hi permetrà assegurar-se que els crèdits que realitzin a la Universitat de destí seran convalidats per determinades assignatures del seu programa d´estudis de la UB. A partir d´aquí, només els hi queda solucionar temes logístics: recerca d´allotjament, cerca de d´altres beques complementàries (AGAUR, Bancaja...); treure´s el carnet sanitari europeu, iniciació a la llengua de països als quals estudiaran en anglès però l´idioma dels quals és un altre (Suècia, Dinamarca, Holanda, etc). Així doncs, no és poca la feina que suposa però la idea de viure l´experiència els ajuda a tirar-ho tot endavant, entre inquiets i feliços.

Un malentès recurrent entre l´alumnat que vol marxar a fer un Erasmus és el considerar, equivocadament, que l´Erasmus li permetrà l’aprenentatge d’una llengua diferent a l’espanyola. Això no és exactament així. L’objectiu de l´Erasmus no és pas aprendre una nova llengua europea sinó més aviat marxar amb uns nivells de coneixement prou acceptables per tal de poder consolidar-la durant els mesos que dura la beca. No oblidem que la finalitat de l´Erasmus és la realització, per part de l’alumnat, d’una sèrie de crèdits europeus (ECTS) que li permetin convalidar (previ acord acadèmic) una sèrie de crèdits UB. I per això, portar una bona base lingüística és imprescindible. No obstant, quan tornen contemplen meravellats els avenços en la comprensió, expressió i escriptura de la llengua en que han impartit els estudis a la universitat de destí.

D´altra bansa, la majoria de l’alumnat