Quin impacte pot tenir en l’educació secundària
el procés de convergència europea?

Predir quin pot ser l’impacte del procés de convergència europea no és una tasca senzilla. Donar resposta a l’interrogant que inicia aquesta aportació resulta complex si es té en compte que els canvis en educació són processos lents que es consoliden molt lentament.

Entenem la formació en la seva globalitat com un sistema únic que comença en la primera infància i continua al llarg de tota la vida. Des d’aquesta premissa, podem afirmar la necessitat d’arribar a acords que ens permetin treballar de manera coordinada, entre les diferents etapes educatives. Per tant, la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior implica obrir un debat al voltant de la funció formativa i docent en totes les etapes educatives.

Aquest debat ha de tenir com a conseqüència incorporar aspectes que permetin desenvolupar al màxim, tant als docents com als estudiants de totes les etapes educatives, aquelles competències que els permetin assumir amb èxit el canvi que implica passar:

- de l’educació centrada en l’ensenyament a l’educació centrada en l’aprenentatge;
- de l’aprenentatge terminal a l’aprenentatge al llarg de la vida;
- de l’aprenentatge per continguts a l’aprenentatge per competències;
- del rol del professor com a transmissor de coneixements al mediador de competències.

La implementació d’aquest nou paradigma implica la necessitat de promoure canvis a nivell metodològic que contribueixin a disminuir les dificultats emergents: fracàs escolar, absentisme i orientació acadèmica presents en l’etapa d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.

Si ens centrem en l’educació secundària, i en un intent aproximat de respondre a l’interrogant plantejat a l’inici, creiem que la influència del nou paradigma que promou l’Espai Europeu haurà d’afavorir la implementació de noves metodologies docents, que promoguin:

- el desenvolupament de competències bàsiques i transversals;

- la importància de l’acció tutorial en el desenvolupament d’itineraris individualitzats davant de l’heterogeneïtat dels estudiants;

- el desenvolupament d’habilitats i actituds davant del procés d’educació;

- generar en els alumnes recursos i habilitats com: l’ús d’una tercera llengua; la capacitat de buscar i manejar informació; l’ús de les TIC; la capacitat de treball en equip; la gestió del temps; responsabilitat sobre el propi treball; un suficient nivell de coneixements per al treball cooperatiu i per a l’adaptació a entorns canviants;

- fomentar el treball autònom com a forma d’aprenentatge en què l’estudiant assumeix una part important de la responsabilitat de l’organització del treball adaptant-lo al seu propi ritme.
 
Podem concloure que els canvis no es poden generar únicament en el context universitari, han de començar abans en les etapes postobligatòries, per preparar els futurs estudiants universitaris.

Elvira Martí Brossa
Psicopedagoga IES Ribera Baixa (El Prat de Llobregat)
Professora associada Universitat de Barcelona