ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR:
NOUS HORITZONS…I NOUS PROBLEMES.

Autor: Juan José González López
Departament de Didàctica i Organització Educativa
UNIVERSITAT DE BARCELONA

Això no obstant, el canvi curricular constituirà una oportunitat que necessàriament hem d’aprofitar per innovar (no només a nivell curricular) i millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes. El desafiament que se’ns aproxima és tan motivador com complex. Estem intentant variar l’element més invariable d’una institució tan tradicional com és la universitat: la seva cultura.

Vers un nou model d’estructuració de la docència
Com ja hem deixat entreveure, la implementació dels ECTS suposa centrar el procés d’ensenyament – aprenentatge (E/A) en allò que s’aprèn com també en l’esforç que es requereix per aprendre. D’alguna forma, s’està canviant la concepció de l’ensenyament que fins avui havia prevalgut i aquest fet tindrà una implicació directa en la formació, que a partir d’ara se centrarà en l’aprenentatge i en l’adquisició de competències i habilitats, valorant de forma òptima l’esforç necessari per a la seva consecució i la qualitat de l’aprenentatge de l’alumnat.

Aquest fet comportarà un seguit d’implicacions per a l’alumnat, però també per al professorat, pel que fa a la planificació de la seva tasca docent, que experimentarà canvis i modificacions en els objectius, en les metodologies emprades, en la reformulació de les estratègies d’E/A, en els processos i sistemes d’avaluació, etc... Recordem aquí que amb aquest nou sistema d’estructuració curricular, el procés E/A transcendeix les quatre parets de l’aula i passa a ser un procés de construcció personal i col•lectiva per part de l’alumne, en conjunt amb el docent i els seus companys, i que pot plasmar-se en pràctiques amb supervisions sobre el terreny, treballs d’investigació individuals i en grup, lectures guiades, etc.

La punta de l’iceberg: els ECTS
Les universitats espanyoles ja han iniciat el procés de convergència europea implementant nombroses innovacions pel que fa a la nova docència universitària (algunes de forma experimental, altres apostant de forma pionera i convençuda pel canvi proposat). Sense cap dubte, les primeres experiències pel fa a docència sota el paraigua dels ETCS poden (i han) de considerar-se positives.

La primera aproximació al nou model de concebre la universitat ens evidencia que es tracta d’un sistema de treball al qual probablement costarà adaptar-se ja que requereix una bona predisposició tant per part de l’alumnat com per part del professorat per desenvolupar-se acadèmicament d’un forma diferent, més centrada, si fos possible, en l’aprenentatge que en altres variables que fins ara s’havien tingut en compte (i especialment «de resultats»).

Lluny de convertir-se en una estandardització de la docència i per tant, de l’aprenentatge, els crèdits ECTS pretenen anar més enllà i atorgar el protagonisme de l’aprenentatge a l’alumnat, el<