Disseny curricular de les carreres de grau
Debilitats i fortaleses

Per què l’Estat espanyol manté una línia tradicional en la duració i titulació de les carreres?

Primer perquè generalitza en quatre anys totes les carreres, excepte les que es regeixen per directives europees.
Segon perquè mantenen la denominació de llicenciatura en comptes de grau.
Mantenir aquesta actitud no afecta l’esperit de la reforma que comporta l’EEES, però en la forma no deixa de ser una cessió a certa pressió social de no perdre un puritanisme tradicional de titulació universitària; és una debilitat del disseny curricular.

Quin valor qualitatiu es dóna al treball de fi de carrera, al  treball de camp, a les pràctiques tutelades…?

En el pla merament significatiu, els termes treball de fi de carrera i treball de camp indueixen a una imprecisió conceptual, estan mancats de concreció i precisió.
En el pla estructural del currículum aquestes modalitats formatives semblen més un afegitó o complement curricular que una part integradora del currículum. En aquesta línia d’argumentació està previst que aquells estudiants que ho desitgin puguin deixar de fer els crèdits corresponents a aquestes activitats i rebre igualment un títol, encara que sigui un títol propi. És una altra de les debilitats, tot i que més feble.

Quina fortalesa suposen les matèries afins?

La força d’aquesta perspectiva curricular rau precisament en el seu doble vessant, l’obligatorietat i la naturalesa de les matèries afins; aquestes han de ser originàries de nuclis diferents a les matèries pròpies de la carrera.

Per què les pràctiques tutelades són alhora fortalesa i debilitat?

Són fortalesa perquè el perfil professional dissenyat en l’etapa acadèmica queda consolidat amb les pràctiques tutelades. I és debilitat, si més no històrica, la seva consolidació institucional i gestió.