Temps d’Educació 63
Conrad Vilanou (dir.)
El monogràfic d’aquest número aborda un seguit de reflexions a propòsit de la COVID-19, declarada el mes de març de 2020. Sota la coordinació del professor Àlex Egea, es revisen les lliçons pedagògiques arran de la pandèmia, la pèrdua del rostre, la possible desaparició de l’aula convencional davant de la implantació de l’ensenyament virtual, el que va representar el tancament dels centres educatius, sobretot en relació amb les qüestions relatives al gènere i a la cura de persones, l’autonomia i l’aprenentatge autònom, la influència de les emocions en l’educació, la veu dels professionals dels serveis educatius i de suport a la inclusió a partir de 2020, els efectes del confinament en el benestar subjectiu d’infants i joves, l’educació d’adults i l’aprenentatge al llarg de la vida, d’acord amb les necessitats en temps de la pandèmia, la COVID com una possibilitat per millorar l’educació en línia a través del cas de l’educació postobligatòria i la formació professional, l’acció comunitària com a estratègia de millora educativa i construcció de ciutadania, entre altres aspectes. La secció d’estudis i recerques inclou dos treballs en què es fa una revisió conceptual de l’hora SEP (suport escolar personalitzat) com a mesura de prevenció del fracàs escolar i un sobre els reptes de les altes capacitats intel·lectuals a les Illes Balears. En l’apartat del temps de memòria, es revisa la presència de la gimnàstica en els col·legis privats de Barcelona durant la revolució liberal (1833-1868), i en la secció de testimonis pedagògics s’analitzen els orígens i primers temps de l’educació Freinet a Espanya. En la secció de reflexions i assaigs es planteja la vindicació filosòfica de la matèria i el paper de l’ètica organitzacional a l’escola des de la direcció escolar. A banda de les notes de lectura, com a novetat s’incorpora la secció dels arxius digitals de pensament pedagògic que aplega tres treballs sobre pragmatisme i pedagogia, fenomenologia i pedagogia, i, finalment, els vincles entre el pensament pedagògic i el postestructuralisme, abordat des de la perspectiva de la deconstrucció i la diferència.