Mateu Orfila (Maó, 1787 – París, 1853) és considerat el pare de la toxicologia moderna. Aquesta obra en repassa la trajectòria vital i intel·lectual, en especial la seva brillant carrera a París i les relacions socials que hi establí, marcades per les influències creuades entre ciència i política i pels grups de pressió que les representaven, liderats respectivament per Georges Cuvier i Étienne Geoffroy Saint-Hilaire. La confrontació d’Orfila amb un altre personatge de pes en els camps de la medicina i la química, François-Vincent Raspail, fa ben paleses les tensions i contradiccions pròpies d’aquest moment històric. La figura d’aquest menorquí universal, de personalitat aclaparadora i que a França ha esdevingut un veritable mite, té un lloc destacat en la història de la medicina i la ciència en general.