S’acaba de publicar Guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona, un inventari complet i pràctic d’aquest espai únic de la ciutat. Entrevistem Cèsar Blanché i Ramon Maria Masalles, autors del catàleg i catedràtics de Botànica de la UB.

En quin context històric es va crear el jardí Ferran Soldevila? No és el primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona, oi?

El jardí Ferran Soldevila va néixer com a complement de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona per donar suport docent als estudis de Botànica de les facultats de Filosofia (Secció de Ciències Naturals) i de Farmàcia. A mitjan segle XIX es va aprovar el Reglamento para la ejecución del Plan de Estudios, que explicitava el següent: «Los institutos de segunda enseñanza y las Facultades de Filosofía tendrán [...] un jardín botánico y un herbario dispuesto metódicamente».

Tirant enrere en trobem alguns antecedents, entre els quals hi ha el jardí d’Antoni Meca, marquès de Ciutadilla, que primer el va posar a disposició del Reial Col·legi de Cirurgia i després, de l’Escola d’Agricultura i Botànica, creada per la Junta de Comerç. L’any 1842 la Universitat de Barcelona es va traslladar al convent del Carme, els horts del qual foren reconvertits en jardí botànic sota la direcció de Miguel Colmeiro. Sembla que moltes de les plantes que hi havia en aquell convent foren trasplantades al nou jardí.

Més enllà de ser un espai verd públic al cor de Barcelona, què el fa singular? Quin és el millor moment de l’any per visitar-lo? Els períodes de floració de la majoria de plantes coincideixen?

Sobretot la gran diversitat de plantes que s’hi fan, vora 250 espècies de 90 famílies botàniques. Però també la seva particular història, que no podem deslligar del seu origen com a jardí botànic, i la seva permanència, certament amb moltes vicissituds, al llarg d’aquests cent cinquanta anys. 

Per fruir del jardí recomanem passejar-hi com a mínim un cop en cada estació. La gran diversitat de plantes i la varietat d’orígens, pràcticament d’arreu del món, fa possible que l’aparença i els colors canviïn en pocs mesos, especialment pel que fa a la floració, però també en relació amb la brostada i la caiguda de fulles de molts dels arbres.

Durant tot l’any hi ha plantes que floreixen o fructifiquen, per això la guia n’indica els períodes perquè els visitants puguin descobrir-les. Són particularment remarcables les florides de la dragonera, l’eucaliptus de barret vermell i la trompeta. 

Des de quan treballeu en aquesta obra? Pel que fa al procés d’edició, quines n’han estat les dificultats principals?

Vam començar les visites el 2015 per posar al dia —en un parell de mesos, teòricament— el catàleg de les plantes del jardí. Però les feines d’identificació van ser força feixugues perquè en paral·lel vam començar l’aixecament d’un plànol de les plantes del jardí, que havia de ser útil no tan sols per als visitants, sinó també per als gestors. El suport dels vicerectors Quetglas i Garcia ens va animar a convertir el catàleg en un llibre.

Amb el volum ja força madur (la maquetació ha estat molt laboriosa per la diversitat d’elements, tant textuals com gràfics, que calia encaixar) i el plànol enllestit, va arribar el parèntesi de la covid. Aquest 2023 ha rebut l’empenta definitiva.

En aquest espai hi conviuen gairebé 250 espècies de plantes. Quantes n’hi ha d’autòctones? I, d’entre les al·lòctones, quines destacaríeu per l’origen geogràfic o per les complicades condicions de cultiu?

Al jardí hi ha espècies que provenen de tots els continents: és una síntesi de les plantes que trobem als carrers i parcs de Barcelona, amb algunes incorporacions poc o molt recents de caràcter experimental i, per aquesta raó, molt rares als jardins de la ciutat. 

Aproximadament una cinquena part de les plantes són autòctones. D’aquestes, n’hi ha que no han estat plantades expressament, però són ben visibles a pesar que la majoria són herbàcies; per aquest motiu, els hem dedicat un dels capítols del llibre. 

Algunes de les plantes exòtiques tenen una floració molt vistosa, com l’eucaliptus de barret vermell i la hàkea, d’origen australià, les solanàcies trompeta i datura groga, originàries del continent americà, entre moltes altres.

Tal com demostra el plànol complet i detallat que s’inclou en la solapa, aquesta guia, té un evident vessant pràctic. Quina informació addicional hi trobarà, el lector?

El plànol permet, tot passejant pel jardí, identificar les plantes i localitzar els elements singulars (escultures, arbres d’interès local, etc.) que en formen part. Per raons pràctiques hem dividit el jardí en vuit espais que serveixen de referències geogràfiques, tant en el plànol com en el llibre, i que poden ajudar a planificar les visites.

El plànol proporciona, per a cada espècie, el nom científic i la denominació en català. Aquesta informació bàsica s’amplia en el llibre amb descripcions que inclouen els noms vulgars en castellà, anglès i francès; una descripció morfològica breu de cada planta, amb la indicació del seu origen geogràfic; els usos principals que se’n fa (o se n’ha fet); els períodes de floració i fructificació observats al jardí, i la llista d’espais on es troba.

En el llibre feu referència al clima (nevades, tempestes, ventades, etc.) i a les plagues com a elements que contribueixen al caràcter dinàmic del jardí. En els últims anys, quins episodis hi han provocat més canvis?

Entre les afectacions degudes als factors climàtics destaca la caiguda d’un magnífic cedre de l’espai central —del qual, per cert, es conserva el socó, on són ben visibles els anells de creixement—. Les nevades i posteriors ventades del març del 2010 van ser-ne la causa.

Les plagues han amenaçat diverses plantes del jardí. L’arribada de la papallona Cydalima perspectalis, que en estat d’eruga devora les fulles i els òrgans tendres del boix baleàric i l’autòcton, va posar en perill ambdues espècies. Per sort, aquestes plantes es van salvar gràcies als tractaments rebuts. El teix centenari que creix vora la porta del carrer de la Diputació i que està catalogat també va estar en perill, però es va aconseguir salvar-lo amb tractaments antifúngics.

Elias Rogent va projectar el jardí com un espai útil per a la docència i la recerca que es duia a terme a la Universitat. Quin ús docent se’n fa, avui?

Durant aquests darrers anys, les visites guiades adreçades al públic general, organitzades per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB, han conviscut amb les sortides pràctiques del grau de Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya i, a partir del 2015, amb el projecte «Jardins per a la salut», adreçat als estudiants de Farmàcia. El jardí Ferran Soldevila és també l’escenari d’activitats docents de l’àrea de les humanitats (representacions de teatre clàssic, estudis de capitells, visites literàries, etc.) a més d’un espai de trobades i reunions de tots els àmbits de la Universitat.