Prosòdia, vers i fraseologia, amb edició a cura de Maria-Rosa Lloret, Clàudia Pons-Moll i Xevi Pujol-Molist, és el darrer títol de la col·lecció Lingüística Catalana. A través de contribucions diverses i complementàries, posa en relleu les profundes connexions que hi ha entre prosòdia, mètrica, paremiologia, fraseologia i poesia, i n’ofereix una visió global i alhora matisada. Reproduïm una part del capítol «La perpetuació del saber en uns pocs versos: com saber versar», de Víctor Pàmies.
«Amades (1951: 104), en un moment determinat, compara la rondalla, la cançó i el refrany, del qual destaca que, encara que és sotmès a les mateixes regles evolutives i de transmissió, per raó de la brevetat i petitesa vola força més lleuger, rodola fàcilment de boca en boca, es transforma i canvia a desdir, i arriben a produir-se’n innombrables variants.
»Aquesta variació és una característica determinant en els refranys. Podem reconèixer aquestes variants perquè són fixades, però no s’hi admet l’hipèrbaton o la inserció d’elements externs al refrany, perquè llavors esdevé irrecognoscible.
»Així, per exemple, reconeixem com a variants d’un mateix refrany aquestes:
- Com el secret de l’Ametller, / que ningú havia de saber-lo / i tothom el va saber;
- Com el secret de l’Ametller, / que tu el saps i jo també;
- Com el secret de l’Ametller, / que el sap un de cada carrer;
- Com el secret de l’Ametller, / que només el sabien tres: els de la vila i els forasters;
- Com el secret de l’Ametller, / que només el sabia / el qui no l’havia de saber;
- Com el secret de l’Ametller, / que semblava molt i no era res;
- Com el secret de l’Ametller, / que jo el sé i tu no.
»Aquesta variació dona molt de joc a aquestes peces, per adaptar-les a situacions o cotilles mètriques específiques.
»Vegem-ne un altre exemple. No és inusual que fem rimar juliol amb sol, col, coll o vol. Per exemple: El juliol, l’amo del sol; Juliol, l’amic del sol; A darrers de juliol, una hora menys de sol; Aigua de juliol encén el sol; Els bous, pel juliol, fan bona palla al bat del sol; En juliol, trau les garbes al sol; En juliol, val més ser a l’ombra que al sol; Al juliol, tota la roba al vol.
»O que hi hagi paraules inventades només per a rimes de refranys, com alguns qualificatius de mesos: març marçot, març marcell, març marcer… Per exemple: Març marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove, si pot; Passat el març marcell, salvats la vaca i el vedell; Març marcer, carasser; Març, marcer, carabasser i ventoler; Març, marcer, és un mentider.
»El refranyer també ha generat expressions sinònimes amb imatges i referents diferents. Per exemple: De gota en gota s’eixuga (o es buida) la bota; De mica en mica s’omple la pica; A poc a poc s’omple el got…, segons si volem rimar amb bota, pica o got.
»Tornant al got (o vas), segons si es fa servir un mot o un altre, la rima també variarà. I, anant més enllà, també podem trobar-nos amb formulacions diferents, ja sigui com a frase feta o com a refrany, segons si ho necessitem en el nostre discurs o escrit: Ser la gota que fa vessar el got (o vas); Una gota fa vessar un got (o vas).
»També hi ha variació en funció del subjecte, de qui fa l’acció. Així, podem dir Treure / Sortir / Fer sortir de polleguera. En funció de qui fa l’acció, la frase feta s’adapta.
»La variació dialectal també ens permet adaptar frases fetes a usos més adequats a un territori concret i que, sovint, després ens donaran pistes sobre l’extensió o l’ús d’aquella expressió en diferents zones dialectals. Per exemple: Xuplar-se el dit; Xuclar-se el dit; Mamar-se el dit...
»Veiem que hi ha moltes expressions sinònimes on només varia el verb (dur o portar, eixir o sortir, aixecar o alçar...) o on s’usen paraules sinònimes: aigua o pluja, vent o aire, roig o vermell, arrupit o ajupit. Això ajuda a la diversitat i molts cops a la rima. Ex.: Vent (o Aire) del Segre, aigua (o pluja) darrere; Roig com un perdigot, però Vermell com un tomàquet.
»Aquesta variació fa que un mateix significat es pugui explicar a través d’expressions ben diferents. Un cas ben exemplificador: diferents imatges per expressar la mateixa idea. Per exemple, quan algú veu els defectes, normalment magnificats, en els altres, però no els reconeix en ell mateix: El corb diu negra a la garsa; Diu el mort al degollat: —Qui t’ha fet eixe forat? (País Valencià); L’ase diu orellut an es porc (Illes Balears); Veure la busca en els ulls dels altres i no veure la biga en el seu (de referent bíblic); Cap geperut es veu el gep, ni cap cornut les banyes.
»El refranyer també és juganer i tot sovint canvia l’ordre o algun mot del refrany per rimar amb una paraula o l’altra: Sopa d’hora i dina poc i et trauràs la mort de prop; Dina poc i sopa d’hora i et trauràs la mort de la vora. Una bona estratègia segons si es vol rimar amb la primera part o la segona del primer vers del refrany.
»Així, el refranyer o la paremiologia en general juguen amb la variació per sinonímia, per exemple, i intenten no estrafer la forma fixada, més o menys invariable. Per tant, hi ha molta variació en una mateixa dita segons els parlars o els llocs on es diu. Això dona molta flexibilitat a aquestes peces, que, malgrat aquesta variació, se segueixen reconeixent com a refranys o proverbis. Per exemple: Al cul (o Al cap, o Al capdavall, o Al final, o Al fons) del sac es troben les engrunes (o les boines, o les miques, o les molles, o les peres, o les porgadures, o les porgueres) o Al cul del sac ho trobarem tot junt.
»Un altre exemple. Val més (o Més val) un pardal (o un bitxac, o una guatlla, o una merla, o un moixó, o un ocell, o un pardalet, o un pinsà) a la mà (o a la cassola, o al plat, o al puny) que una perdiu (o una àguila, o una àliga, o un «buitre», o una cigonya, o una gallina, o una grua, o un voltor) en l’aire (o al cel, o lluny) o que dos (o cent) volant (o a volar). Tots indiquen que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta.»