«Atesa la història més recent, és important posar el Leviatan, que ens parla de la naturalesa del poder sobirà, a l’arena de les nostres discussions.»

Entrevistem Josep Monserrat Molas i Roger Castellanos Corbera, editors i traductors del Leviatan de Thomas Hobbes, obra cabdal de la filosofia moderna. Amb aquesta edició, que és la primera en català i incorpora les diferències entre les dues versions originals publicades —primer en anglès i després en llatí—, posem a disposició del lector un text rigorós que permet entendre l’obra des d’una nova perspectiva. 

A la introducció expliqueu que les dues versions de l’obra —l’anglesa de 1651 i la llatina de 1668— presenten diferències prou significatives per poder llegir-les de manera complementària. Com heu treballat per recollir amb rigor aquestes divergències i fer-les llegibles per al lector?

RCC: La versió més coneguda del Leviatan és la primera, l’escrita en anglès, però no perquè fos la que influís més en la seva època, sinó pel predomini que aquesta llengua ha anat agafant des del segle XIX i fins avui, acompanyant imperis colonials, militars i econòmics. La més influent, però, fou l’escrita en llatí, que era la llengua franca europea del coneixement en vida de Hobbes i encara en el segle posterior. La versió llatina no només tradueix l’anglesa, sinó que també la corregeix i la modifica amb nous passatges o exclusions, i fins i tot afecta capítols sencers. De vegades són petites variacions, simplificacions o precisions terminològiques, d’altres són variacions que tenen raons de context o fins i tot culturals (la discussió encara està oberta), però també hi ha veritables mostres d’assentament en l’elaboració del pensament polític de l’autor.

JMM: Ens hem volgut situar en el moment en què Hobbes reescriu l’obra. I hem volgut deixar marcades les diferències perquè el lector pugui adonar-se del procés d’elaboració i dels canvis introduïts per l’autor. Tot i així, el lector podrà sense gaire dificultat llegir la versió anglesa independentment de la llatina, i viceversa, o bé totes dues de manera complementària.

No ens trobem només davant d’una traducció de l’obra, sinó d’una edició que contraposa les dues redaccions del Leviatan i permet seguir l’evolució del pensament de Hobbes. Existeixen altres edicions com aquesta?

JMM: Hi ha poques versions que incorporin les variants del text llatí (que no només són frases, paraules o paràgrafs: són capítols i tot!) i sovintegen edicions parcials i traduccions de l’obra amb capítols o parts senceres suprimides. A França hi ha publicada més d’una traducció de la versió anglesa i per separat una traducció del text llatí. Tricaut va publicar fa molts anys el que és més semblant a la nostra edició, però pertany a una tradició de traducció que allunya molt el resultat de l’original.

RCC: Però tot canvia a partir de la magnífica edició de Noel Malcolm a Clarendon. Aquesta edició, que encara el text anglès i el text llatí amb l’anotació de les variants, i conté un extens estudi introductori i índexs exhaustius, és exemplar. Nosaltres hem partit d’aquí i hem refet un sol text conjunt que mantingués, però, les diferències. I per què no dir-ho: en el moment en què entra en joc la versió llatina com una peça fonamental per a l’edició crítica de l’obra, la versió en català juga a la mateixa lliga que la traducció anglesa del text llatí. Quan corregíem les primeres proves, Oxford University Press va treure una edició també de Malcolm amb la traducció al peu de les variants principals del llatí però sense cercar un text íntegre, una edició popular que tindrà una molt bona acollida.

Tal com constateu a la introducció, heu volgut fer explícites les decisions de traducció que generaven una certa dissonància entre llengües o versions. Ens podríeu comentar algun cas especialment revelador, que mostri fins a quin punt traduir Hobbes també implica interpretar-lo?

JMM: El contrast entre totes dues versions obre la porta a més possibilitats de comprensió i permet interessants exercicis de comparació conceptual i argumental.

RCC: Exacte. De fet, hi ha casos en què la versió llatina permet ampliar la comprensió d’un concepte gràcies a un doblet, com és el cas de «poder», en anglès «power» i en llatí «potentia» i, de vegades, «potestas». També hi ha casos en què la versió llatina es mou en un camp diferent de l’anglesa, com en la traducció gairebé sistemàtica de «subject» per «civis» (‛ciutadà’); aquest és un cas que permet ampliar la concepció de Hobbes sobre la subjecció legal al poder sobirà independentment del règim polític en què s’articula.

JMM: El cas de «república» és també força il·lustratiu en aquest sentit. L’anglès «commonwealth» es trasllada per «civitas», però s’aclareix com a «res publica» (terme més proper a l’anglès). El que queda ben clar és que aquests termes no s’assimilen a «estat» (que hem reservat per traduir «state»). Si mirem el conjunt del text, Hobbes ho distingeix clarament i subordina els estats a una república o poder veritablement sobirà que pot estar representat per un home o una assemblea.

RCC: Els conceptes i els arguments es comprenen millor si es tenen en compte les dues versions del text.

Aquest títol s’inscriu en la Sèrie Magna de la col·lecció Filosofia UB, de grans textos filosòfics traduïts al català i ja consolidada. Quin lloc ocupa el Leviatan dins d’aquest conjunt i què el fa especialment singular?

JMM: La traducció del Leviatan i la magnífica i premiada traducció de la Crítica de la raó pura de Kant a cura de Miquel Montserrat Capella són dues obres cabdals que se sumen a les traduccions de Sobre l’home, de Hobbes, i de Meditacions cartesianes, de Husserl. Haver aconseguit cobrir aquests buits i situar-los en una col·lecció de filosofia i en una sèrie especial és un mèrit que cal reconèixer a Edicions de la Universitat de Barcelona. El Leviatan és una de les fites majors del pensament polític, però també de la filosofia sense adjectius. La seva influència és ben notòria i no precisament sempre positiva: esperem que el nostre treball ajudi a posar a ratlla alguns disbarats que encara es diuen sobre Hobbes.

Per acabar, aquesta és la primera edició crítica i completa del Leviatan en català. Des del punt de vista de la història de la filosofia en català, què suposa disposar d’una obra d’aquesta magnitud en una edició com la present?

RCC: Hobbes va néixer quan va tenir lloc l’arribada de l’Armada Invencible, que es va estavellar contra les costes d’Anglaterra. De fet, els continguts del Leviatan es van començar a preparar coincidint amb la guerra civil anglesa, la decapitació del rei i la instauració de la república, però Hobbes hi va seguir pensant després de restaurada la monarquia anglesa en el context europeu de la revolta als Països Baixos, la Guerra de Restauració portuguesa o la Guerra dels Segadors. Era un temps de configuració europea de poders sobirans de llarg recorregut, amb guanyadors i perdedors en un escenari on Catalunya encara tenia un paper rellevant. Atesa la història més recent, és important posar el Leviatan, que ens parla de la naturalesa del poder sobirà, a l’arena de les nostres discussions.

JMM: La història de la filosofia catalana és una història de molts dèficits, en bona part deguts a situacions globals de sotmetiment, prohibicions i prejudicis per exemple respecte de la llengua, però també respecte d’autors concrets, com Hobbes (en algun moment censurat per modern, anglès, heretge o ateu, o criticat per absolutista, pessimista o fundacional, més recentment). Esperem que els exemplars que arribaran a mans del públic via llibreries i biblioteques ajudin a la conversa franca que tota comunitat política ha de tenir per responsabilitzar-se de la llibertat, la democràcia i l’exercici del poder. Un text com aquest interpel·la el lector sobre la violència i la guerra, però també sobre la construcció política i la pau.