Benvolgut president, estimat professor. Epistolari de Pere Bosch Gimpera – Josep Tarradellas (1936-1974), amb edició i estudi introductori de Francisco Gracia Alonso, recupera cent divuit cartes intercanviades entre dues personalitats cabdals de la història de Catalunya: Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas.
Per primera vegada, gràcies a la tasca de documentació que ha dut a terme Francisco Gracia Alonso, veuen la llum uns documents inèdits de la postguerra. Edicions UB presenta la correspondència entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas, que s’inicià l’any 1956, quan, respectivament, ocupaven els càrrecs de consellers de Justícia i de Finances en el darrer govern de Lluís Companys. L’obra conté un extens estudi introductori i les cent divuit cartes, que recullen les declaracions del president sobre la situació espanyola a les acaballes del franquisme, la successió monàrquica, el suport d’algunes personalitats catalanes a l’espanyolisme, la formació dels moviments d’oposició i els contactes amb forces polítiques de la resistència exterior i interior.
Tal com s’evidencia en aquest testimoni d’amistat, per a Tarradellas Bosch va ser un confident a qui podia demanar opinió sobre els conflictes derivats de la lluita per donar a conèixer la tasca de la Generalitat. Més en concret, hi apareixen els problemes amb Òmnium Cultural, les disputes pel control dels Jocs Florals, les relacions entre les comunitats d’exiliats a Europa i a l’Amèrica Llatina, i també les relacions amb Montserrat i l’abat Escarré. Aquest epistolari, que mostra l’esforç de Tarradellas per ser reconegut com a referent del catalanisme a l’exili i per consolidar el prestigi de la Generalitat, també aporta dades valuoses sobre el pensament de dues figures cabdals i amplia la mirada sobre de la configuració de la Catalunya contemporània.
Aquesta obra forma part de la col·lecció d’història i arqueologia Biblioteca d’Historiografia. Temps al Temps, en què destaquen títols com ara la correspondència de Bosch Gimpera amb Lluís Pericot, 58 anys i 7 dies (2003, a cura de F. Gracia Alonso, J. M. Fullola i F. Vilanova); els escrits de l’exrector de la Universitat de Barcelona a Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (2015, a cura de F. Gracia Alonso); El sueño de una generación (2006, de F. Gracia Alonso i J. M. Fullola Pericot) i El Tesoro del Vita (2014, a cura de F. Gracia Alonso i G. Munilla), entre d’altres. Francisco Gracia també és autor dels dos volums de referència sobre la història de la UB, La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce (1450) (2008, de F. Gracia Alonso, J. M. Fullola Pericot i J. Casassas i Ymbert) i La Universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (2012, de F. Gracia Alonso, J. M. Fullola Pericot i J. Casassas i Ymbert).
Francisco Gracia Alonso és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i dirigeix el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP). Les seves línies d’estudi són la protohistòria de la península Ibèrica, la guerra en el món antic i la historiografia de l’arqueologia. En aquest darrer àmbit destaquen Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (2011), Salvem l’art. La protecció del patrimoni cultural català durant laGuerra Civil (2011, amb G. Munilla) i Lluís Pericot. Un prehistoriador entre dos épocas (2017). A Edicions UB ha publicat també Esclaus a Empúries. Batallons de treballadors a les excavacions 1940-1942 (2022, Premi Joan Lluís Vives al millor llibre de ciències socials, arts i humanitats 2023), Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939) (2021) i La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939) (2018).