«En una època d’imatges instantànies, ens semblava important reivindicar una mirada lenta, personal i profundament humana.»
La Universitat de Barcelona dibuixada, amb textos de Ramon Dilla Martí i il·lustracions de Raúl Deamo, traça un recorregut singular pels espais i racons més emblemàtics de la institució. A continuació, entrevistem els seus autors, responsables d’aquest diàleg fascinant entre imatges i paraules.
Com neix la idea de crear La Universitat de Barcelona dibuixada? Què us va portar a combinar la història i la il·lustració en un mateix projecte?
Raúl: Vaig proposar a la Universitat de Barcelona la realització d’una sèrie de dibuixos de les facultats i els campus de la UB amb la idea de reunir-los posteriorment en una publicació. Venia d’una experiència similar amb Estimada Collserola i em va semblar que aquest format podia ser una bona manera de mostrar la riquesa patrimonial de la Universitat. El vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro, va impulsar el projecte i ben aviat es va veure la necessitat que les il·lustracions estiguessin vinculades a uns textos capaços d’explicar la història, l’arquitectura i les singularitats de cada espai. Per aquest motiu s’hi va incorporar Ramon Dilla, historiador de l’art i bon coneixedor del patrimoni de la UB.
Ramon: Quan em vaig incorporar al projecte, vam coincidir que aquelles imatges podien dialogar amb les històries i les memòries associades a cada lloc. No es tractava només de mostrar edificis, sinó d’explicar una universitat viscuda. Tant la il·lustració com la història comparteixen aquest objectiu: aturar-se, observar i donar sentit als espais que habitem.
Com dèiem, el llibre és el resultat d’un tàndem entre historiador i il·lustrador, dos perfils aparentment allunyats. Com ha estat el procés de treball conjunt?
Ramon: Treballar plegats ha estat fantàstic. Una vegada definida conjuntament l’estructura del projecte, vam anar intercanviant idees i mirades fins a trobar un equilibri molt natural entre paraula i imatge.
Raúl: Considerem que el llibre és, en bona mesura, el resultat d’aquest treball en paral·lel, però que deriva en una conversa.
Quin criteri heu seguit per seleccionar els edificis i espais que hi apareixen?
Raúl: Teníem una llista d’espais per retratar que es va anar ampliant diverses vegades. També vam pensar a crear un mapa dibuixat de tots els campus per situar-los en els diferents emplaçaments de Barcelona i dels altres municipis de la rodalia. També hi vam afegir les diferents seus històriques, per explicar la història de la UB abans no s’ubiqués a la plaça de la Universitat.
Ramon: Hem intentat mostrar la Universitat en tota la seva diversitat. Hi apareixen els espais més emblemàtics, però també d’altres menys coneguts que expliquen la dimensió científica, cultural i territorial de la institució. Volíem que el lector retrobés una universitat viva, àmplia i plural, molt lligada a la pròpia ciutat.
Al prefaci reivindiqueu una mirada humana i emocional sobre els espais. Què creieu que aporta aquesta manera de treballar en un moment en què estem envoltats d’imatges digitals i d’intel·ligència artificial?
Raúl: Dibuixar és sobretot observar, i els dibuixos d’aquest llibre estan fets in situ, amb calma i en una llibreta de paper. És la meva forma de fixar els moments i els espais en la meva vida quotidiana i també en aquest projecte. Per això reivindiquem aquest apropament humà i emocional, del tot oposat a l’ús de la intel·ligència artificial generativa d’imatges digitals.
Ramon: Potser aporta, simplement, el temps de mirar. Els dibuixos del Raúl no busquen reproduir els espais de manera mecànica, sinó copsar-ne el caràcter i la vida. En una època d’imatges instantànies, ens semblava important reivindicar una mirada lenta, personal i profundament humana.
El llibre recull més de cinc segles d’història universitària. Quins canvis us han semblat més significatius en l’evolució de la Universitat de Barcelona i la seva relació amb la ciutat?
Ramon: M’impressiona sobretot la capacitat d’adaptació de la Universitat. Ha passat de ser una institució concentrada en uns pocs edificis a estendre’s per tot el territori metropolità, sense perdre el seu paper com a espai de coneixement, debat i servei públic. La seva història és també una manera d’explicar la història de Barcelona i del país.
Què heu descobert de la Universitat durant aquest procés que us hagi sorprès especialment? Hi ha algun espai o episodi històric que no coneixíeu prou i que us hagi captivat?
Raúl: Jo he après molt sobre les seus històriques, tot el que va passar abans de la construcció de l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat, una part de la història que no coneixia gaire.
Ramon: Més que descobrir espais desconeguts, el que m’ha sorprès és redescobrir-ne de familiars. El procés d’escriure el llibre m’ha fet prendre consciència de la densitat històrica que acumulen racons aparentment quotidians. Cada facultat, cada jardí i cada passadís conserva una petita part de la nostra memòria col·lectiva que hem de cuidar i transmetre com a llegat a les futures generacions.