«Les formacions polítiques de la ultradreta tenen un discurs clarament emocional basat en l’enuig i la ira.»

Entrevistem Víctor Climent, coeditor de La expansión global de la extrema derecha, professor de sociologia a la Universitat de Barcelona i membre del grup d’investigació Creativitat, Innovació i Transformació Humana de la mateixa universitat. Escrit per més d’una vintena d’autors, aquest llibre analitza l’ascens dels partits de la dreta radical populista i de l’extrema dreta en les societats occidentals. 

Aquest estudi aborda qüestions com la pujança de les formacions de la dreta radical i l’extensió dels discursos populistes. Quins elements consideres més importants per entendre la reconfiguració i el funcionament de l’extrema dreta actual?

Bàsicament, la irrupció de l’extrema dreta forma part d’un procés de canvi molt més ampli. De fet, coincideix amb la incipient arribada d’un nou ordre mundial, el declivi de les institucions creades a partir de 1945, una crisi de la democràcia lliberal molt lligada a la mutació del paradigma neoliberal cap a una mena de capitalisme llibertari basat en la desregulació, i la crisi profunda de la globalització econòmica nascuda a finals dels anys vuitanta.

El llibre consta d’onze capítols en què s’exposen cinc casos d’Europa i cinc de l’Amèrica Llatina. Quins criteris han guiat la selecció d’aquests deu casos? Hi ha algun país que hauríeu volgut incloure però finalment ha quedat fora?

Hem intentat fer una selecció de països altament representativa de l’expansió de la ultradreta a Europa i a l’Amèrica Llatina. És cert que hauríem pogut escollir algun altre país europeu, com Hongria, però vam considerar que les seves arrels polítiques i culturals són bastant distants del nucli central dels països de l’Europa occidental. En aquest sentit, hem volgut ressaltar la coherència teòrica en l’anàlisi de l’expansió de l’extrema dreta.

Ens podries exposar alguna conclusió remarcable que evidenciï diferències rellevants entre l’auge de l’extrema dreta a Europa i a l’Amèrica Llatina?

Hi ha diferències importants respecte a la cultura política i les estructures institucionals. Els lideratges i els discursos polítics a l’Amèrica Llatina tenen característiques molt personalistes. Ara bé, també hem detectat factors comuns que afecten a tots els països en conjunt i que assenyalen una clara tendència internacional que exposa els límits de les democràcies occidentals i el descontentament de la ciutadania amb els seus sistemes de representació política.

Tal com s’exposa al llibre, molts partits polítics de l’extrema dreta es caracteritzen per tenir una figura central (Milei, Meloni, Abascal, Bukele, etc.). Com s’interpreta, en l’àmbit de la sociologia, aquest fenomen de personalització del lideratge? 

El lideratge fort és una característica pròpia de la ultradreta. Totes aquestes formacions polítiques tenen un discurs clarament emocional basat en l’enuig i la ira. Són partits ultranacionalistes, que rebutgen la immigració i s’enfronten amb les elits polítiques actuals, que són definides com a corruptes, a través d’un discurs populista molt agressiu. Aquest conjunt de característiques exigeix lideratges forts.

Al prefaci del llibre assenyaleu la irrupció de les xarxes socials com una de les causes del sorgiment de nous lideratges polítics amb perfils demagògics. Quin paper hi tenen els mitjans digitals i les xarxes socials en la difusió d’aquests discursos populistes?

Tenen un paper cada vegada més important en dos aspectes molt rellevants: la configuració-manipulació de l’opinió pública a través de missatges falsos o altament manipulats i, sobretot, la normalització del discurs de l’extrema dreta. És a dir, el principal instrument per normalitzar la polarització política i social que patim a les nostres societats està dirigit per l’extrema dreta a través de les xarxes socials i de determinats mitjans digitals.

La quantitat de vots obtinguts per l’extrema dreta en cada nou cicle electoral evidencia un desafiament polític que es preveu durador. Quins escenaris polítics preveieu si es manté la tendència de creixement electoral d’aquests partits i aquestes ideologies?

Més enllà dels escenaris polítics previsibles –és a dir, l’ascens a responsabilitats de govern, ja sigui en coalició o en solitari, dels partits d’extrema dreta a Europa i a l’Amèrica Llatina–, el que realment ens interessa és estudiar els canvis polítics i econòmics de caràcter mundial que acompanyen l’ascens d’aquestes formacions polítiques. I fonamentalment ens referim a l’etapa final de la globalització econòmica, el declivi de les institucions existents des del final de la Segona Guerra Mundial, la mutació del paradigma neoliberal cap a una mena de capitalisme llibertari que exigeix una completa desregulació del sistema econòmic mundial, o la nova revolució tecnològica que comporta la irrupció de la intel·ligència artificial i la robòtica, i les seves conseqüències econòmiques, polítiques i socials. Aquests són els aspectes que més ens han de preocupar i que hem d’analitzar en profunditat.