Una invitació a llegir el dossier monogràfic «Intel·ligència artificial» a Compàs d’amalgama, per Sònia Estradé Albiol

Compàs d’amalgama és la revista de cultura contemporània d’Edicions de la Universitat de Barcelona. I la cultura contemporània sorgeix de molts àmbits, de moltes fonts imbricades, reflectides, difractades.

La cultura i la ciència, com també la cultura i la tecnologia, són ens inseparables; només es podrien arribar a separar, ens diu Latour, si es tractés d’una eina tecnològica del passat que, a despit de l’arqueologia, encara no s’hagués recuperat del subsol: aquest seria l’únic exemple de tecnologia existent fora de la cultura.

Símptoma potser que anem deixant enrere les guerres culturals dels anys noranta del segle passat, l’afer Sokal, d’infausta memòria (tot i que el mateix Sokal segueix sent un corcó que ara va predicant en contra de les perspectives crítiques en les ciències), i les divisions rígides dels sabers acadèmics, és que en l’actualitat treballem amb una idea de cultura contemporània constituïda necessàriament (també) per la ciència i la tecnologia.

A Compàs d’amalgama tenim una secció dedicada a aquests àmbits, «Afinitats», un títol amb evidents ressonàncies literàries i amb un significat tècnic que és una declaració d’intencions. Efectivament, el terme «afinitat» designa el fenomen que ocorre quan certes molècules tenen tendència a agregar-se o enllaçar-se.

La revista conté també un dossier monogràfic, de caràcter científic i acadèmic, i que en aquest número està dedicat als avenços en la intel·ligència artificial generativa (IAG) que s’han produït en els darrers (pocs) anys, per reflexionar-hi des de diferents punts de vista.

Tal com dèiem a obertura del dossier, les innovacions tecnològiques estan relacionades amb les condicions materials i discursives de les societats que les fan possibles; és a dir, tant les tecnologies i els coneixements previs que els són necessaris, com els nous problemes, previsibles o no, que estan disposades a assumir per a aconseguir determinades fites, i amb quins arguments es justifica tot plegat.

Alhora, cada innovació tecnològica modifica, en termes laborals, econòmics i mediambientals, els costos de fer determinades tasques, i això també afecta les condicions de possibilitat, les relacions de poder i les estructures simbòliques de les societats que l’assumeixen.

Més enllà de les posicions apocalíptiques o luddites, i dels entusiasmes acrítics, l’emergència d’una nova família de tecnologies rellevants, com és el cas de les IA, ens ha de fer reflexionar col·lectivament sobre els beneficis i riscos diferencials que poden tenir per a diversos sectors de la societat, i, en conseqüència, prendre decisions informades.

El dossier monogràfic de Compàs d’amalgama consta de cinc articles que s’aproximen al tema des de diferents punts de vista.

L’article «La creativitat artificial de les estratègies generatives amb xarxes neuronals», de Daniel del Pozo Bueno, físic i matemàtic, actualment investigador al Comissariat per a l’Energia Atòmica i les Energies Alternatives (CEA-Leti) de Grenoble, explica que les IA es constitueixen tècnicament com a ens capaços de reconèixer patrons i de generar noves dades a partir de les dades d’entrenament.

L’article «Intel·ligència artificial en biomedicina: una nova aliada en la recerca biomèdica i la pràctica clínica», de Roser Sala Bosch, professora agregada de la Universitat de Barcelona adscrita a l’Institut de Neurociències, ens endinsa en les possibilitats de la IA per a produir avenços en l’àmbit biomèdic i, en aquest sentit, una millora en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

L’article «La (im)parcialidad de la IA», de Luis Antonio Vasquez Reina, Valle Ruiz-Fernández i Júlia Falcão, investigadors al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), constitueix una reflexió profunda i documentada dels biaixos en la IA, que enllaça amb la idea dels tecnofeminismes. Si no se’ls aplica una mirada crítica, els aspectes tècnics i els biaixos socials es configuren mútuament en cada fase dels desenvolupaments tecnològics.

Seguint en la línia dels possibles biaixos i efectes perniciosos de les IA, l’article «Per què els humans continuem jugant als escacs? Reflexions ètiques sobre l’AI Act», de Pilar Dellunde Clavé, catedràtica de Lògica a la UAB, i investigadora de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), ens ofereix una mirada des de la filosofia als aspectes tècnics i legals que regulen l’ús de les IA en la nostra realitat immediata.

Finalment, a l’article, «Assistents robòtics = (imaginació + tecnologia) × ètica», de Carme Torras, matemàtica i escriptora especialista en IA i robòtica, investigadora a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC, es consideren els assistents robòtics i se’n valoren les possibilitats i els riscos.

Esperem, doncs, que aquest text sigui una invitació a llegir al dossier del número 13 de Compàs d’amalgama. Tots cinc articles recullen tant les aplicacions de la IA en ciència fonamental, medicina i automatització de les cures, com els riscos i les limitacions d’aquestes aplicacions, i aborden els biaixos presents en les IA i els aspectes ètics i les (encara insuficients) garanties legals associades al seu ús.