Pedagogies UB, una col·lecció ben necessària per pensar l’educació
L’educació viu un moment de gran tensió entre la seva insubstituïble funció social i la fragilitat amb què es du a terme: se li demana que garanteixi equitat, inclusió, benestar, qualitat i capacitat de transformar les realitats individual i col·lectiva, però els professionals hi treballen sovint amb sobrecàrrega, burocràcia, canvis normatius continus, manca de personal, recursos insuficients i un reconeixement social en declivi. En aquest context, el debat educatiu ja no es redueix a metodologies, resultats o proves, sinó que aborda també les condicions materials, institucionals i culturals que fan possible una educació de qualitat. És la reclamació prioritària de mestres i professorat que aquests dies inunden els carrers dels nostres pobles i ciutats i aturen l’activitat acadèmica als centres educatius.
Això no obstant, l’escola no ho pot abastar tot i cal tenir present que el conjunt d’agents que formen part de l’ecosistema educatiu és nombrós. L’educació de persones adultes, la intervenció en contextos sociosanitaris, l’atenció a infants i joves migrants, el treball educatiu amb persones grans, l’animació sociocultural, l’educació en el lleure, la formació en contextos de privació de llibertat, la mediació educativa en espais culturals i museístics, l’emprenedoria social i la formació en l’empresa, i un conjunt molt ampli d’espais educatius i formatius constitueixen un tramat complex, una teranyina que arriba a tots els racons de la vida social i cultural per a persones de totes les condicions i situacions.
En aquest escenari, l’educació requereix una mirada experta i assossegada, basada alhora en la recerca i la reflexió pedagògica, reforçada amb aportacions que transiten entre el llegat i la novetat, i amb la voluntat que els debats educatius tinguin solidesa conceptual, rigor intel·lectual i consistència metodològica.
Pedagogies UB és una aposta decidida en aquest sentit. Nascuda el 2011 i amb més d’una vintena de llibres publicats, ha obtingut el segell de qualitat CEA-APQ, una distinció que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La col·lecció té un consell científic que garanteix la qualitat del material publicat i sotmet els originals a un procés de revisió doble cec per parells, que assegura l’anonimat d’autors i revisors.
Amb una vocació humanista i amb la voluntat de donar a conèixer textos acadèmics vinculats al pensament pedagògic contemporani, aquesta col·lecció defuig una visió reduccionista i instrumental de la pedagogia i reivindica la idea de l’educació com a pràctica cultural, social i política. Aquesta orientació és especialment significativa en un moment en què el sistema tendeix sovint a simplificar els problemes educatius, a convertir la pedagogia en una llista de tècniques i a subordinar l’educació a lògiques basades en l’eficàcia i la productivitat.
Així, doncs, la col·lecció recupera la complexitat del debat i convida a eludir solucions ràpides, reformes fragmentades i modes pedagògiques descontextualitzades, per entendre que l’educació depèn d’una xarxa complexa de factors que, en el marc de l’educació escolar, obliga a atendre fenòmens diversos. És en aquesta direcció que Pedagogies UB ofereix materials en forma d’assaig i de resultats de recerques que permeten desvelar les condicions estructurals amb què el professorat encara la seva feina.
El darrer llibre de la col·lecció, El tránsito a la profesión docente. Una mirada comparada, d’Ana Marín Blanco, estudia els sistemes d’accés a la docència en quatres països europeus i fa una proposta consistent i argumentada que ajuda a reduir el xoc de realitat a què s’enfronten els docents novells quan acaben la formació universitària i comencen a treballar en una escola o un institut.
Altres llibres de la col·lecció atenen aspectes puntuals del fet educatiu. Així, el pensament pedagògic és molt present en llibres que conviden reflexionar des de punts de vista variats, tot posant l’educació al centre de la condició humana: Elogis de la pedagogia. Un homenatge al compromís amb l’educació, amb edició a cura de Ferran Sánchez Margalef i Karine Rivas Guzmán; Pedagogías sensibles. Sabores y saberes del cuerpo y la educación, de Jordi Planella; L’educació com a metàfora. Conviure en un món d’incertesa, de Pere Lluís i Reverté; Impertinentes. El desgarro de pensar, d’Octavi Fullat; L’educació, una qüestió d’estat. Una mirada a Europa, d’Enric Prats. Pel que fa a la història de l’educació i la pedagogia, destaca una obra de Joan Roura-Parella, Textos fundamentales en el exilio. Pedagogía culturalista y educación viva, i el volum Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915), amb edició a cura d’Isabel Vilafranca i Conrad Vilanou.
Les cartografies pedagògiques han quedat recollides en textos com ara Fer-se a la mar. Narratives d’una descoberta pedagògica, amb edició a cura d’Oriol Brugarolas Bonet, Èric Ortega González i Àngel Pascual Martín; Fronteres i pedagogia. Estudis sobre la transgressió dels límits, amb edició a cura de Jordi Garcia Farrero i Àlex Egea, i Ciudades pedagógicas europeas. Hacia una cartografía educativa, amb edició a cura d’Isabel Vilafranca i Manguán i Raquel Cercós i Raichs.
També s’ha treballat la pedagogia social en el llibre de Jordi Planella Ribera Pedagogía social reflexiva. Prácticas, discursos y narraciones i el de la professora Asun Pié Balaguer, La insurrección de la vulnerabilidad. Para una pedagogía de los cuidados y la resistencia. L’estudi i els estudiants es tracten en el volum De estudiosos y estudiantes, coordinat per Jorge Larrosa i Marta Venceslao.
Es fa una aproximació més precisa al fet educatiu en els llibres següents: Metodologías narrativas en educación, coordinat per José Luis Rodríguez Illera y Giuseppe Annacontini; Aprender a participar en los centros de secundaria. Inclusión y calidad democrática, amb edició a cura d’Isabel Carrillo Flores, Núria Simó Gil i Joan Soler Mata; Construint vincles entre universitat i societat. 20 experiències d’aprenentatge servei a les universitats catalanes, coordinat per Anna Escofet i M. Teresa Fuertes; La formación del carácter de los maestros, amb edició a cura de Francisco Esteban, i ¿Enseñar y aprender en la universidad? Ensayos fenomenológicos y hermenéuticos, coordinat per Xavier Laudo i Isabel Vilafranca.
En l’àmbit de la literatura, s’han publicat les obres Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, amb edició a cura de Núria Obiols Suari, i Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles, d’Enric Prats.
En definitiva, la col·lecció Pedagogies UB és una resposta necessària a un sistema que sovint simplifica els problemes i ignora les condicions reals dels professionals de l’educació. Amb aquesta mirada complexa, humanista i crítica volem recuperar la dignitat de la pedagogia, entendre l’educació com a pràctica cultural i política, i construir les condicions perquè l’educació sigui més justa, més humana i més sòlida.