Teatre inèdit de l’exili, d’Ambrosi Carrion i amb edició a cura de Josep Camps i Francesc Foguet, aplega tres obres inèdites escrites durant l’exili de l’autor a París.
Edicions UB edita, per primera vegada, tres obres del dramaturg i poeta Ambrosi Carrion, fins ara mai publicades. Teatre inèdit de l’exili recull les que, probablement, són les tres peces més representatives i de més qualitat de la darrera etapa creativa de l’autor, que exploren una realitat contemporània on el conflicte dramàtic pren una dimensió moral. Els camins d’Antígona (1939) és un drama d’ambientació burgesa que tracta d’un amor incestuós; Nit d’embruixament (1945), un clam contra la devastació del conflicte bèl·lic, i L’àngel negre (1959), fa una lectura del període republicà i de les conseqüències de la guerra amb la defensa inequívoca de la legalitat republicana. Les dues primeres es van representar en els cercles teatrals de l’exili republicà; L’àngel negre, en canvi, no s’ha estrenat mai.
Aquesta edició, amb un estudi introductori sobre l’aportació històrica i literària de Carrion, i preparada a partir de les versions mecanografiades de l’autor, en preserva les particularitats fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques, amb algunes regularitzacions sintàctiques justificades en notes al peu.
L’esclat de la Guerra d’Espanya obligà el reconegut intel·lectual Ambrosi Carrion, que ja acumulava una prolífica trajectòria literària, a fugir del país. Compromès amb un ideari catalanista, republicà i d’esquerres, va haver d’exiliar-se a París, on col·laborà amb revistes de la diàspora com ara Endavant o Vincle. Morí l’any 1973 a Cornellà de Conflent. A l’exili, Carrion va continuar escrivint poemes i peces de teatre que van arribar al públic en cercles reduïts. Les obres escrites en aquella etapa apunten una continuïtat formal amb el seu estil literari de la preguerra, alhora que plantegen tímides vies de renovació. Tal com declarava el mateix Carrion, «he produït regularment volent incorporar al teatre català els valors dels grans conflictes humans universals, sense que predomini l’herència nacional catalana».
Aquest llibre s’emmarca en la col·lecció Filologia UB – Biblioteca, dirigida per Joan Santanach, que publica obres de referència en l’àmbit de les filologies clàssica, romànica i catalana. Abraça edicions crítiques de textos literaris en llengües romàniques i grecollatins que constitueixen l’humus de què parteixen els escrits en llengües neollatines. Alguns dels darrers títols publicats són «Carmina Burana», música i poesia, a cura d’Ignasi-Xavier Adiego i Alejandra de Riquer, i Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, de Joan Pérez-Jorba, amb edició i estudi introductori de Pilar García Sedas.
Josep Camps Arbós és professor a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva tasca d’investigador s’ha centrat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, especialment en les figures de Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Joan Salvat-Papasseit i Rafael Tasis.
Francesc Foguet i Boreu és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre el període de la guerra del 1936-1939, la censura teatral durant la dictadura franquista, la figura de Margarida Xirgu i el teatre català contemporani.
Conjuntament, han tingut cura de les antologies d’articles periodístics de Domènec de Bellmunt, En defensa de la democràcia i la llibertat (2021), i d’Ambrosi Carrion, El sentit de l’exili (2024). El 2025 van publicar Primera lliçó sobre Manuel de Pedrolo.