Els balls de carnaval del Cercle Artístic de Barcelona, de Clara Beltrán i Maria Isabel Marín, traça un recorregut detallat per la crònica dels balls de carnaval més esplendorosos i esperats de la ciutat comtal entre 1889 i 1936.
Amb el propòsit de reconstruir i contextualitzar aquesta tradició històrica barcelonina, les autores analitzen el món de les disfresses, les màscares, els decorats originals i la fantasia del carnestoltes amb l’escenari de fons d’una ciutat canviant i en renovació, marcada per una incipient indústria de l’oci i pel desig d’esbarjo d’uns ciutadans amb uns interessos culturals cada vegada més cosmopolites. Els balls de carnaval del Cercle Artístic de Barcelona ens endinsa en aquests esdeveniments d’ensomni, des de les festes marcades pel gust cortesà vuitcentista a la Llotja fins a la darrera gala del Cercle l’any 1936 al Gran Teatre del Liceu, passant pels esplendorosos balls de màscares de les primeres dècades del segle XX al Teatre Novedades, entre d’altres.
Si bé la festivitat del carnestoltes s’associa majoritàriament a la tradició pagana i la cultura urbana, en el tombant de segle alguns dels seus principals escenaris es desplaçaren progressivament des de les societats recreatives populars (com l’antiga Societat del Born, impulsora del carnaval barceloní) cap a espais més elitistes, com el Teatre Líric, el Gran Teatre del Liceu o el Teatre Tívoli. Més enllà d’una anàlisi profunda d’una expressió cultural i artística com els balls de carnaval, les autores fan una radiografia sociopolítica de la Barcelona finisecular i del primer terç del segle XX. La seva obra, tal com expliquen Teresa-M. Sala i Jordi Roca Vernet al pròleg del llibre, «ens permet conèixer com es representava la societat barcelonina i quines sàtires eren assumibles i quines no, la qual cosa dibuixa els límits de les crítiques públiques».
Aquest títol forma part de la col·lecció Singularitats, vinculada al Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la Universitat de Barcelona, que se centra en temes relacionats amb el modernisme i el noucentisme, en la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a Barcelona. Dirigida per Teresa-M. Sala, la col·lecció ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (ANECA-FECYT). Els darrers títols són Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896), de Montserrat Comas i Güell, i Japonisme i arquitectura a Catalunya, de Ricard Bru.
Clara Beltrán és llicenciada en Sociologia per la Universitat de València i doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. El seu camp d’investigació se centra en l’escenografia catalana, les arts decoratives del modernisme, el col·leccionisme i el mercat de l’art a la Catalunya del segle xx. Ha divulgat la seva recerca en llibres i revistes especialitzades, ha participat en diversos congressos internacionals i està vinculada amb el Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona.
Maria Isabel Marín és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i responsable de l’arxiu i del patrimoni del Cercle Artístic de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre el seu àmbit de recerca, que comprèn l’escultura catalana de finals del segle xix i la primera meitat del xx—especialment l’aplicada a l’arquitectura, l’escultura funerària i la medallística— i la història del Cercle Artístic de Barcelona. Ha comissariat diverses exposicions amb l’objectiu de divulgar el fons artístic d’aquesta entitat i l’obra d’alguns dels autors que n’han estat socis.