Entrevistem Jaume Llistosella, professor jubilat de Botànica i Micologia al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. Acaba de publicar, amb Antoni Sànchez-Cuxart, Guia il·lustrada per a conèixer les principals famílies d’herbes, mates i falgueres, un llibre que ens ajudarà a identificar i interpretar les seixanta principals famílies d’herbes, mates i falgueres del nostre entorn.
Aquest volum forma part de la trilogia encapçalada per la Guia il·lustrada per a conèixer els arbres (2015) i la Guia il·lustrada per a conèixer els arbusts i les lianes (2020). Què destacaries d’aquest tercer títol?
Aquest tercer títol arriba davant la impossibilitat de tractar aquestes plantes al mateix nivell en què ho he fet amb les plantes llenyoses, ja que la diversitat d’herbes, mates i falgueres és molt més gran, comparativament. Per això no les podíem tractar com ho hem fet en els altres llibres.
Al pròleg expliqueu que seria impossible recollir totes les espècies d’herbes, mates i falgueres en un sol llibre, i que és per aquest motiu que heu optat per organitzar-lo a partir de les famílies. Tu creus que això pot facilitar al lector la identificació de les plantes?
Sí, pensem que una bona alternativa és l’aproximació d’aquestes plantes al nivell de família, categoria força «natural» pel que fa a les concordances dels caràcters morfològics dels seus membres, tot i que recentment els estudis moleculars n’han reestructurat algunes, i aquests canvis els hem volgut mostrar també en el llibre. A més, volem deixar ben clar que no és un llibre que tracta les famílies de plantes del nostre entorn, sinó que fa referència només a les plantes herbàcies (i no d’altres), mates i falgueres que creixen vora nostre.
La guia presenta famílies que heu seleccionat tant per la seva abundància i representativitat com pel seu interès botànic i cultural. N’hi ha cap que et resulti especialment fascinant o que consideris poc coneguda pel públic i vulguis destacar?
Sí, sempre n’hi ha alguna de més rara que les altres però de gran interès. Una d’aquestes famílies és la de les rutàcies, poc conegudes i la majoria de gran bellesa. També em fascinen les orquidàcies.
Aprendre a observar les formes, les flors i els fruits amb els nostres propis ulls és tot un repte i, al mateix temps, gràcies als teus llibres, tot un plaer. Quin consell donaries a qui vulgui iniciar-se en el coneixement botànic o vulgui aprofundir-hi?
Que miri d’entendre les plantes amb el Manual pràctic de botànica i no deixi de sentir-les.
El catàleg d’Edicions UB ha crescut amb els teus títols, que han marcat una personalitat pròpia tant en llibreries com en fires de llibres. Són innombrables els lectors i usuaris d’aquestes guies i dels herbaris. Com vas començar a treballar-hi?
Uf! És llarg d’explicar. Havia deixat feia poc el vici del fum quan, a l’espera d’unes oposicions a la UB, vaig patir un accident que em va provocar la fractura múltiple d’una cama. Vaig estar quatre mesos enguixat, sense posar el peu a terra, oblidant-me de les oposicions i, per sort, sense reprendre el fum. Vivia fora de Barcelona i feia temps que em rondava pel cap la idea d’elaborar uns materials docents per a l’assignatura de Botànica. Vaig començar a sortir a poc a poc, amb les crosses, collia alguna planta que després escanejava (les imatges dels meus llibres són escanejades) i vaig anar aprenent els programes d’edició d’imatges i com endreçar-les. Al final, Edicions UB es va oferir a publicar el meu treball i hem arribat fins aquí.