Llums, càmera... història: L’estudi del passat a través del cinema, a cura d’Andreu Mayayo i Joan Villarroya, reivindica el cinema com a recurs clau per a la recerca històrica.
Edicions de la Universitat de Barcelona publica l’últim títol de la col·lecció Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB), Llums, càmera... història: L’estudi del passat a través del cinema, un llibre que vol contribuir a la difusió dels aspectes essencials del setè art com a recurs per a l’aprenentatge, la didàctica i la recerca historiogràfica. A partir d’una cartellera que abraça des dels inicis de la contemporaneïtat fins al món actual i s’endinsa en els debats i nusos centrals de la historiografia catalana i espanyola, aquesta obra ret homenatge a la trajectòria del crític i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Josep Maria Caparrós, un dels impulsors del cinema com a eina fonamental en la docència universitària.
El llibre consta de tres parts: «Catifa vermella», una presentació d’Andreu Mayayo i Joan Villarroya; «Fila zero», de Magí Crusells, un text centrat en les relacions que s’estableixen entre història i cinema i que convida a explorar com les representacions cinematogràfiques ajuden a comprendre passat, present i futur; i, finalment, el cos de l’obra, «Cartellera», un recull d’onze capítols que, mitjançant una selecció de pel·lícules, exploren entre altres temes l’impacte del cinema soviètic a l’Espanya del període d’entreguerres, la propaganda feixista sobre la Guerra Civil espanyola, les migracions del camp a la ciutat, les identitats col·lectives a la Barcelona dels segles xx i xxi, la censura als films de Woody Allen o la representació del Valle de los Caídos a la pantalla.
Un dels temes que aborda el llibre és el canvi d’hàbits que s’ha produït en la manera d’accedir als continguts audiovisuals, cada vegada més fragmentada i accelerada, fet que ha provocat una pèrdua general del llenguatge cinematogràfic i un empobriment de la cultura fílmica. Aquesta obra defensa la necessitat d’ensenyar als estudiants a veure cinema i de dotar-los d’uns coneixements cinematogràfics bàsics perquè puguin emprar les fonts audiovisuals amb rigor en la construcció historiogràfica. El cinema, com a document històric, és un magnífic aparador de les esperances i pors de la seva època. La producció cinematogràfica és el mirall en el qual es miren les societats i que en reflecteix les preocupacions i interessos, amb voluntat tant de descriure la realitat com d’incidir-hi i transformar-la. Perquè, tal com afirmava Pierre Vilar, avui ja no és possible pensar històricament sense el cinema.
Aquest és l’últim títol de la col·lecció Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB), que té com a objectiu aprofundir, a través de projectes d’investigació, cursos i publicacions, en l’estudi de la història contemporània de Catalunya i Espanya. La darrera publicació, El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, va guanyar el premi Joan Lluís Vives al millor llibre de ciències socials el 2024 i ja se n’ha publicat la segona edició. Altres llibres de la col·lecció són Centenari de la revolució russa (1917-2017), amb edició a cura d’Andreu Mayayo, José Manuel Rúa i Antoni Segura, i La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim, dirigit per Antoni Segura, Andreu Mayayo i Teresa Abelló.
Andreu Mayayo i Artal és catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) (2016-2025) i director de la publicació Segle XX: Revista Catalana d’Història. La seva recerca s’ha orientat a la història local, el món rural, els moviments socials, sindicals i polítics, i la Transició a Espanya. És autor de La ruptura catalana. Les eleccions del 15-J del 1977 (2002) i La veu del PSUC. Josep Solé Barberà, advocat (2007), i coautor d’Economía franquista y corrupción. Para no economistas y no franquistas (2010); Y el mundo cambió de base. Una mirada histórica a la Revolución Rusa (2017); Catalunya, 1980-2015. Història en fotografies (amb Manel Risques, 2018), i Pasqual Maragall i l’Europa pròxima (amb Paola Lo Cascio i Òscar Monterde, 2024). Amb José Manuel Rúa ha comissariat l’exposició «I després de Franco què? (1965-1975)», que es pot veure al Centre Cultural La Model fins al 19 de juliol de 2026.
Joan Villarroya i Font és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Va treballar al Centre d’Història Contemporània de Catalunya sota la direcció de Josep Benet i va ser director del Museu de Badalona (1985-1999). És especialista en història militar i de la Guerra Civil espanyola, i autor d’Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1981), Revolució i Guerra Civil a Badalona (1985) i Desterrats. L’exili català de 1939 (2002). Ha coeditat, amb Josep M. Solé i Sabaté, La repressió a la rereguarda de Catalunya (1990); Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975 (1993); España en llamas. La Guerra Civil desde el aire (2003), i L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya (2021). Així mateix, és coautor, amb Víctor Hurtado i Antoni Segura, de l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya (2010), i, amb Rafael Aracil, d’El País Valencià sota les bombes (1936-1939) (2010).